Quan l’any 304 va tenir lloc la persecució de l’emperador Dioclecià, el bisbe de Barcelona, sant Sever, va decidir refugiar-se a l’actual Sant Cugat del Vallès. Mentre travessava la serra de Collserola es va trobar amb un pagès cristià, sant Medir, que sembrava faves, i que es va oferir per amagar-lo a casa. El bisbe li ho va agrair, però es va estimar més no quedar-s’hi. Tan bon punt Sever se’n va anar, les faves van créixer miraculosament. Al cap de poca estona van passar els que perseguien el bisbe, i Medir va dir la veritat: que l’havia vist quan sembrava aquelles faves ja granades. Davant d’aquesta resposta, els perseguidors van creure que el pagès els enganyava i, en saber que era cristià, el van executar. A l’indret de la seva mort hi ha l’ermita en honor del màrtir, que encara avui continua sent molt popular.