El sant vigatà més popular, de ben jove va destacar per sentir una crida religiosa molt viva. Va entrar als trinitaris calçats de Barcelona i va després va fer els vots al convent de Saragossa. Desitjant, però, una vida encara més austera i penitent, es va passar a l’estricta branca dels trinitaris descalços, dins de la qual va viure en diferents convents de Castella i Portugal. Sant Miquel dels Sants duia una vida de grans ascesi, i va ser afavorit amb fenòmens místics extraordinaris, com ara èxtasis, que tenien lloc sobretot en el moment de la consagració de l’Eucaristia o bé durant l’adoració. Va morir en olor de santedat al convent trinitari de Valladolid, on encara avui la tomba continua sent un lloc venerat. Pius IX el va canonitzar l’any 1862