Pertanyent a l’alta noblesa alemanya, Norbert servia a la cort de l’emperador germànic. Es va fer monjo sense gaire vocació, fins que es va convertir de debò arran d’una malaltia que per poc el du a la mort. A partir d’aquell moment va cercar viure una vocació monàstica renovada i més austera. Amb aquesta finalitat va acabar fundant l’orde dels premonstratencs, sota la regla de sant Agustí. Escollit bisbe de Magdeburg, sant Norbert va continuar la seva tasca reformadora de l’Església promovent una vida cristiana més fidel a l’Evangeli. Va col·laborar amb altres grans personalitats eclesials del moment, com ara sant Bernat de Claravall. Sant Norbert va ser canonitzat l’any 1582 per Gregori XIII.