Fill dels comtes de Pallars, Ot va ser un dels bisbes més estimats de la diòcesi d’Urgell. Va destacar per afavorir els pobres amb tota mena d’obres, i per buscar la pau en les disputes eclesiàstiques i civils del moment. Així mateix, va restaurar la vida monàstica de diversos cenobis, com ara els de Santa Maria de Lillet i Santa Maria de Gerri, i va ser el promotor de la construcció de l’actual catedral romànica de la Seu d’Urgell. Amb l’avanç de la conquesta cristiana per terres islàmiques va organitzar la vida eclesial als nous territoris adquirits, com ara les ciutats de Balaguer i Guissona. Els darrers anys es va retirar al monestir de Gerri, on va morir. Va ser canonitzat el 1133 per Innocenci II.