Pertanyent a una família noble, amb menys de vint anys la jove Clara va quedar profundament impactada
per les paraules d’una prèdica de sant Francesc. Veient que el seguiment de Crist implica la renúncia a tot, ella i algunes companyes van abandonar les riqueses i van fundar el segon orde franciscà, conegudes com a dames pobres o clarisses. Durant quaranta anys va viure en una gran pobresa juntament amb les seves germanes a l’ermita de Sant Damià, als afores d’Assís. L’exemple de Clara va acabar arrossegant moltes altres noies i les comunitats de clarisses van créixer ràpidament. Ella i sant Francesc van establir una amistat generosa i senzilla, model de vida fraterna per a qualsevol cristià. Santa Clara va ser canonitzada el 1255 per Alexandre IV.