De condició social molt humil, des de ben petit Xarbel va mostrar una gran pietat religiosa. Quan va ser adolescent va sentir la crida a la vida monàstica i va entrar al monestir de sant Maró, a Annaya, un poble de les muntanyes del Líban. Va fer els vots el 1853 i posteriorment va ser ordenat prevere. Sant Xarbel va ser un monjo modèlic, dedicat a la pregària i amb una rigorosa pràctica ascètica. Però sentint la necessitat d’una vida encara més humil, com la dels Pares del desert, al cap d’uns anys es va retirar a viure com a ermità. En aquesta nova etapa va intensificar la vida de pregària i de pobresa, i va començar a rebre moltes persones que li demanaven consell espiritual. Va morir en olor de santedat i per la seva intercessió van tenir lloc diversos miracles. Pau VI el va canonitzar el 1977. Xarbel Makluf és un dels sants més populars del Líban i és patró de la unitat dels cristians.