Filla del rei Pere II el Gran d’Aragó i Constança de Sicília, va rebre el nom d’Isabel per la seva tia àvia, santa Elisabet d’Hongria. I, en efecte, des de ben petita va mostrar una pietat com la de la seva avantpassada: passava hores pregant, anava sovint a missa i es mostrava atenta als necessitats. Però quan tenia dotze anys la joveneta Isabel va haver d’abandonar Barcelona per casar-se amb Dionís I de Portugal. A causa del caràcter violent i canviant del rei, el matrimoni no va ser feliç, però santa Isabel va continuar sent igualment devota, i es dedicava sobretot a ajudar personalment els pobres i a fundar convents de clarisses. També va destacar per ser una dona de pau, perquè amb la seva mediació va aconseguir pacificar les difícils relacions entre el seu marit i el seu fill. Quan el rei Dionís va morir, Isabel va entrar al convent que ella mateixa havia fundat a Coïmbra. Va ser canonitzada per Urbà VIII el 1625.