Filla del rei d’Hongria, estava emparentada amb bona part dels monarques europeus del moment, com per exemple amb Jaume I, casat amb la germana d’Elisabet, Violant. Però la nostra santa des de petita sempre va mostrar més pietat religiosa que interès pel poder polític. Va tenir la sort de casar-se amb el príncep alemany Lluís de Turíngia, que era tan devot com ella, per la qual cosa Elisabet va poder obrir hospitals per als pobres i atendre’ls personalment. Però esmerçava tants diners i recursos en l’ajuda als pobres que va crear malestar a la cort. Una vegada que duia menjar d’amagat entre els plecs del vestit un cunyat seu li va demanar que li ensenyés què portava; quan ella va obrir la roba el menjar s’havia convertit miraculosament en flors. Quan Elisabet va enviudar, va entrar en un convent de franciscanes que ella mateixa havia ajudat a fundar i hi va morir al cap de poc, amb només 25 anys, a causa de l’austeritat de vida que portava. Va ser canonitzada per Gregori IX el 1235.