Una de les santes més universals de l’Església contemporània, Teresa va créixer en un ambient devot i alhora burgès. Dotada d’una fe profunda i oberta a la voluntat de Déu, va seguir la crida religiosa i amb quinze anys va entrar al Carmel de Lisieux. Amb la pregària i l’obediència va suportar l’aspror de la vida conventual i va saber viure el desert interior com una prova de l’amor de Crist. A partir d’aquí va fer un procés espiritual que la va dur a descriure el camí cap a Déu com un itinerari de total confiança, com la dels infants. El darrer tram de la vida de Teresa de Lisieux va estar marcat per la tuberculosi, que ella va acceptar com la creu de Crist. Els seus escrits són un testimoni excepcional de l’essència de la vida cristiana. Santa sense haver realitzat cap apostolat explícit i patrona de les missions sense haver sortit mai del convent, santa Teresa de l’Infant Jesús va ser canonitzada l’any 1925 per Pius XI.