Basili és un dels grans Pares grecs de l’Església. Pertanyia a una família benestant i pietosa, amb nombrosos sants, com la seva àvia, santa Macrina, o el seu germà, sant Gregori de Nissa. De jove, endut per la caritat cristiana, no va a dubtar a repartir menjar als pobres en temps de fam, cuinant ell mateix els àpats quan calia. Va estudiar a Atenes i Constantinoble amb el seu amic, sant Gregori Nazianzè, i així es va convertir en un gran orador. Però adonant-se que la fama li podia ser motiu d’orgull, ho va abandonar tot i es va fer monjo. Va fundar diversos monestirs i va escriure la regla monàstica que du el seu nom. Per aquesta raó sant Basili el Gran es considera l’iniciador del monaquisme de l’Església d’Orient. Més tard va ser escollit bisbe de Cesarea, a la regió de Capadòcia, on es va distingir per la proximitat amb el poble fidel i per lluitar contra les heretgies.