En el marc de la seva visita apostòlica a la República Democràtica del Congo, el Papa s’ha trobat amb el clergat, els religiosos i seminaristes del país a la catedral de Kinshasa.

Francesc els ha recordat que “les paraules i les intencions no són prou per ser bons sacerdots, diaques i consagrats: abans que res, és la vida mateixa la que parla”.

Per al Papa, la vocació religiosa suposa oferir “proximitat i consol, com una llum sempre encesa enmig de tanta foscor”. Per això, els ha demanat ser testimonis de fraternitat i de pau a través de l’obertura, el diàleg, l’acollida i el perdó.

Segons el Pontífex, la vida sacerdotal i religiosa al Congo ha d’afrontar tres temptacions: la mediocritat espiritual, la comoditat mundana i la superficialitat.

“La pregària ens fa sortir del jo, ens obre a Déu, ens torna a posar dempeus perquè ens posa a les seves mans”

Francesc vol sacerdots i religiosos “preparats, formats i apassionats per l’Evangeli”, no “funcionaris del sagrat o professionals distants del poble”

I ha insistit en la necessitat de formar-se i en una evangelització no només de paraula, sinó també de testimoni.