Parafrasejant el títol de la gran novela de Tolstoi, Guerra i pau, podem establir un paral·lelisme amb la situació que es viu actualment a Terra Santa. Els llocs on va viure durant la seva vida mortal el Príncep de la Pau, són ara escenari d’enfrontaments i violència. També sant Agustí ens va parlar de la paradoxa entre les dues ciutats: la ciutat de Déu i la ciutat terrenal. A la primera l’home posa Déu al centre, mentre a la segona es posa ell mateix com a mesura de totes les coses, deixant Déu de banda.

Mirant la situació actual de Terra Santa, podem dir que les dues ciutats de sant Agustí, com la guerra i la pau de Tolstoi, mai no es donen de forma pura, com si la presència de l’una exclogués la de l’altra i viceversa. Estan totes dues barrejades, no es poden separar totalment. Mentre els grups extremistes fan de Terra Santa un lloc de difícil convivència, veiem també com la represa dels pelegrins està fent molt de bé als cristians que trepitgen els mateixos camins que va transitar Jesús de Natzaret. Fins i tot en una situació tensa i complexa, hi ha lloc per a una autèntica experiència cristiana, que ajudi a aprofundir la fe i a posar un marc físic a l’Evangeli que es proclama cada diumenge a la litúrgia.

Aquesta és també la situació de la nostra existència limitada, on podem conviure amb el mal i la injustícia, però aquests no suposen una objecció per tal que la Pasqua del Ressuscitat es manifesti a les nostres vides. Ho veiem també en el nostre interior, com en el nostre cor de vegades habita conjuntament el millor i el pitjor de nosaltres mateixos. Per això el nostre camí cristià és una constant purificació en la qual tornem a optar pel Crist i per no deixar-nos agafar per la tirania del pecat. La fràgil situació a Terra Santa, amb les seves llums i les seves ombres, ens ajuda a decidir la nostra posició davant la realitat quan ens llevem al matí. Podem partir de la negativitat, de les dificultats objectives de la vida, del mal que es manifesta de tantes formes en el nostre món; o bé començar des de la positivitat que el misteri del Crist es manifesta en la història i que la llum de la Pasqua ens pot mostrar la presència del Crist al món que cada matí es desplega davant nostre. La fe ens permet veure la lluita entre la mort i la vida com un enfrontament on el qui és la Vida ja ha guanyat; de manera que la nostra esperança és raonable, podem veure el vencedor de la mort tornant a guanyar en la nostra vida de cada dia.