Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, es troba aquests dies a Roma realitzant la visita ad limina, juntament amb la resta de bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, i també valencians i balears. En una entrevista conjunta per a Ràdio Estel i Catalunya Cristiana, l’arquebisbe ens explica les impressions d’una visita que ha definit com a pelegrinatge de fe. L’entrevista a Ràdio Estel es pot escoltar a partir de les 18.30 h dins del programa Sense distància, presentat per Ignasi Miranda.
Quina valoració fa de la seva primera visita ad limina?
Està sent una experiència molt nova per mi. És un pelegrinatge de fe que ens porta als fonaments apostòlics i, per tant, a visitar les tombes dels apòstols i tenir contacte directe amb el Papa i la cúria, que és la que l’ajuda en el govern de l’Església. D’alguna manera, som aquí a Roma per sentir la veu de Jesús a Pere: “Pastura les meves ovelles”. Els germans en l’episcopat volem que el Papa ens confirmi en la nostra fe i, com a germà gran, ens empenyi a anar endavant amb coratge renovat. També en faig una valoració positiva perquè hi ha molta proximitat per part dels membres de les diferents congregacions, que estan molt atents als diversos temes i qüestions que es van plantejant. També cal destacar que la visita ens ha portat força treball, perquè prèviament cada diòcesi va haver de presentar un dossier sobre l’estat actual. Es va treballar des de finals d’estiu fins a finals d’octubre, quan es va enviar oportunament a Roma.
Quins són els principals continguts i reptes de les esglésies diocesanes de Catalunya que s’han posat sobre la taula?
L’eix central és l’anunci explícit de Jesucrist i del seu Evangeli, i com presentar el missatge cristià, amb especial èmfasi en les famílies i els joves. A redós d’aquest eix volten tots els altres continguts com el treball sinodal, que ara es troba en la fase diocesana, o els lligams de comunió que hem de tenir les diverses diòcesis. Després hi ha problemes més concrets com el tema dels abusos o el patrimoni, i tantes altres qüestions que van sorgint.
S’ha pogut traslladar un missatge conjunt de les diòcesis catalanes, formades per les dues províncies eclesiàstiques?
L’especificat de Catalunya s’ha fet palesa sobretot a la Congregació dels Bisbes, amb el treball conjunt que fan les diòcesis amb seu a Catalunya des del 1969. En l’immediat postconcili, els bisbes de l’època van determinar trobar-se periòdicament, i hi ha aquesta tradició de trobar-se quatre vegades l’any. Ells ho saben i estan contents d’aquest treball conjunt i aquesta comunió eclesial que hi ha entre nosaltres, perquè els problemes són molt comuns, com també ho són amb les diòcesis valencianes i balears. Tenim lligams especials amb la diòcesi de Mallorca en relació, per exemple, amb els estudis universitaris de la Facultat de Teologia, amb les afiliacions del CETEM (Centre d’Estudis Teològics de Mallorca) i amb l’Institut Superior de Ciències Religioses de Mallorca. Per tant, estem fent un treball conjunt que ultrapassa l’àmbit estrictament català. En l’àmbit de la catequesi també portem 50 anys de treball conjunt de totes les diòcesis catalanes més Mallorca. Per tant, que estiguem fent la visita ad limina amb els bisbes de la Província Eclesiàstica de València, que inclou les diòcesis balears, és una gràcia de Déu, perquè ens fa palès aquesta unitat que hi ha, també en temes de llengua.
Quin és el missatge que traslladaran al Papa en l’audiència de divendres?
Que malgrat les dificultats del moment present, de la indiferència religiosa que hi ha en els nostres ambients, com a aspecte positiu hem de maldar per tornar a l’evangeli, a Jesucrist, i això ho volem fer explícit i palès. En aquest esforç hi hem de treballar tots, però sobretot el laïcat. Estem en un canvi d’època, com diu el papa Francesc, i davant aquest canvi d’època hem de fer que els nostres laics i laiques realment formin part dels nostres equips pastorals, que no siguin merament col·laboradors del mossèn de torn, sinó que formin part integrant de la vida de l’Església en el sentit actiu, també naturalment els religiosos i les religioses, però la gran majoria dels nostres cristians i cristianes són laics i laiques.
