En una conferència internacional a la qual vaig assistir a Roma sobre “Els Drets Humans en el món contemporani: conquestes, omissions, negacions”, el papa Francesc constatava que “en el món d’avui persisteixen nombroses formes d’injustícia, alimentades per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, descartar i fins i tot matar l’home. Mentre una part de la humanitat viu en l’opulència, l’altra part veu la seva pròpia dignitat desconeguda, menyspreada o trepitjada, i els seus drets fonamentals ignorats o violats”.

Avui, hi ha la percepció que augmenta la desconfiança en els sistemes democràtics per les polítiques totalitàries que propicien règims dictatorials provinents tant de la dreta com de l’esquerra. Ho posen en evidència persones i Esglésies que en els seus respectius països viuen aquesta angoixosa situació, sotmesos al menyspreu, persecució i indiferència, i les esperances en un món que avança en dignitat s’esfumen. S’observa, a més, que negar la dimensió jurídica als Drets Humans és negar el seu caràcter d’universalitat, a la vegada que s’afebleix el seu compliment.

Demanem als qui tenen responsabilitats institucionals que els Drets Humans siguin col·locats en el centre de totes les polítiques, encara que això signifiqui anar contra corrent. A l’encíclica Fratelli tutti, el papa Francesc diu que “moltes vegades es percep que, de fet, els drets humans no són iguals per a tothom” (n. 22), especialment en les dones i molts col·lectius que són discriminats. Ajudem, doncs, que el 75è aniversari provoqui un canvi de rumb en la defensa, promoció i realització dels Drets Humans.