Lectura primera 2R 5,1-15a

Hi havia molts leprosos a Israel,

però cap d’ells no va ser purificat del seu mal,

sinó Naaman, un leprós de Síria

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei de Síria, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè sota el seu comandament, el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós. Els arameus, en una incursió en el territori d’Israel, s’havien endut captiva una noieta, que va entrar al servei de la dona de Naaman. Aquesta noia digué a la seva mestressa: «Tant de bo que el meu senyor es presentés al profeta que viu a Samaria! A hores d’ara ja estaria bo de la lepra». Naaman anà a informar-ne el rei i li digué: «Mireu què ha dit la noia israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d’Israel». Naaman s’endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d’or i deu mudes de vestits, i portà al rei d’Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb aquesta carta et faig saber que t’envio Naaman, el comandant del meu exèrcit, perquè el curis de la lepra».

Quan el rei d’Israel llegí la carta, s’esquinçà els vestits tot dient: «Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m’envia un home perquè jo el curi de la lepra? Això no és més que un pretext per a moure’m raons». Quan Eliseu, l’home de Déu, va saber que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits li va fer dir: «Per què ho has fet, això? Fes-me’l venir i veurà que hi ha profetes a Israel». Naaman hi anà amb els seus cavalls i amb els seus carruatges i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà pura de la lepra». Naaman s’indignà i se n’anà tot dient: «Jo em pensava que sortiria ell mateix, que invocaria el nom del seu Déu tot agitant la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Les aigües dels rius de Damasc, l’Abanà i el Farfar, no són millors que totes les aigües dels rius d’Israel? Què em costava de banyar-m’hi, si amb això havia de quedar net de la lepra?» I es posà en camí tot indignat. Però els seus homes se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta us hagués manat una cosa difícil, no l’hauríeu feta? Molt més, doncs, si us diu que us banyeu i quedareu net».

Llavors Naaman baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura i quedà pur de la lepra. Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici cap a l’home de Déu, entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra».

Salm responsorial 41,2.3;42,3.4 (R.: 41,3)

Com la cérvola es deleix

per l’aigua viva,

també em deleixo jo

per vós, Déu meu.

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida;

quan podré veure Déu cara a cara?

Tot jo tinc set de Déu,

del Déu que m’és vida;

quan podré veure

Déu cara a cara? R.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guiïn,

que em duguin a la muntanya sagrada,

al lloc on residiu. R.

I m’acostaré a l’altar de Déu,

a Déu que és la meva alegria;

ho celebraré i us lloaré amb la cítara,

Senyor, Déu meu. R.

Vers abans de l’evangeli Cf. Salm 129,5.7

Confio en el Senyor,

confio en la seva paraula;

perquè són d’ell l’amor fidel

i la redempció generosa.

Evangeli Lc 4,24-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.