Lectura primera Ap 4,1-11
Sant és el Senyor, Déu de l’univers,
que és, era i ha de venir
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure una porta oberta en el cel, i aquella veu com un toc de corn, que abans m’havia parlat, ara vaig sentir que em deia: «Puja aquí al cel, i et faré conèixer els fets que s’han de complir després». Immediatament l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig veure un tron instal·lat dalt al cel. Hi seia algú que resplendia amb un to com de jaspi i de cornalina. Rodejava el tron una llum com la de l’arc iris, d’un to semblant al de la maragda. Al voltant, hi havia vint-i-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d’or. El tron guspirejava de llampecs, seguits del retruny de la tronada. Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els Set Esperits de Déu, i per terra s’estenia com un mar de vidre semblant al gel. A la cara del davant del tron i a les altres cares hi havia quatre vivents, plens d’ulls mirant enfora i mirant endintre. El primer vivent semblava un lleó, el segon, un vedell, el tercer era com si tingués una cara humana, i el quart, com una àguila en ple vol. Cadascun dels quatre tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven a tot el voltant i cap al tron. Dia i nit no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers, que és, era i ha de venir».
I mentre aquells vivents glorificaven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles, mentre l’honoraven i li donaven gràcies, els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, el qui viu pels segles dels segles, l’adoraven i deixaven davant d’ell les seves corones tot dient: «Senyor, Déu nostre, sou digne de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè vós heu creat tot l’univers. Quan res no existia, vós vau voler que tot fos creat».
Salm responsorial 150,1-2.3-4.5 (R.: Ap 4,8b)
Lloeu Déu al seu santuari,
lloeu-lo al baluard del firmament,
lloeu-lo per les seves gestes,
lloeu-lo per la seva grandesa.
R. Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l’univers.
Lloeu-lo al so dels corns,
lloeu-lo amb arpes i lires,
lloeu-lo amb tambors i danses,
lloeu-lo al so de flautes i corda. R.
Lloeu-lo amb címbals sonors,
lloeu-lo amb címbals triomfants.
Que lloï el Senyor tot el que respira. R.
Al·leluia Jo 15,16
Soc jo qui us he escollit del món
per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu
i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.
Evangeli Lc 19,11-28
Per què no posaves al banc els meus diners?
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús era prop de Jerusalem, i els qui l’acompanyaven es pensaven que, d’un moment a l’altre, arribaria el Regne de Déu en forma visible. Per això ell els digué aquesta paràbola: «Un noble hagué d’anar-se’n a un país llunyà, per rebre-hi la investidura reial i tornar després al seu país. Cridà deu subalterns i confià a cadascun una quantitat igual de diner, dient-los que hi negociessin fins que ell tornés. Mentrestant els seus ciutadans, que no se l’estimaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien per rei.
Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells subalterns per saber què havia guanyat cadascun. Es presentà el primer i digué: “El vostre diner n’ha produït deu vegades més”. El seu Senyor li va dir: “Molt bé. Ets un bon administrador: el poc que t’havia confiat ho has administrat fidelment; ara et confio el govern de deu ciutats”. Vingué després el segon i li digué: “Senyor, el vostre diner n’ha produït cinc vegades més”. També li va dir: “A tu, igualment, et confio el govern de cinc ciutats”. Però se’n presentà un altre que digué: “Senyor, aquí teniu els vostres diners, que he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu collir on no havíeu sembrat”. El Senyor li respongué: “Administrador dolent! Les teves mateixes paraules et condemnen. Tu sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he entregat i vull collir on no he sembrat. Per què, doncs, no posaves al banc els meus diners, i ara jo els podria recobrar amb interessos?” Aleshores digué als qui eren presents: “Preneu-li el diner i doneu-lo al qui en té deu vegades més”. Ells li contestaren: “Senyor, si ja en té molt!” Però ell insistí: “Us ho asseguro: als qui tenen, els donaré encara més, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I els qui no em volien per rei, porteu-los aquí i executeu-los davant meu”».
Un cop Jesús hagué dit això, seguí davant d’ells, pujant cap a Jerusalem.
