Els dos escenaris triats per a la inauguració del curs de laUniversitat Ramon Llull —coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de lafundació de la Universitat i la commemoració del setè centenari de la mort del«doctor il·luminat», el seu patró— van ser ben significatius: la basílica deSanta Maria del Mar i la sala gòtica de la Casa Llotja de Mar, dues joies delnostre patrimoni que evoquen la projecció mediterrània de Catalunya. També elMediterrani és el mar que va solcar Ramon Llull, que posa en comunicaciódiverses cultures i que avui, dissortadament, és indret de tràgics naufragisque han desvetllat la solidaritat internacional.
La Universitat Ramon Llull va néixer fa un quart de seglegràcies a la clarividència del cardenal Narcís Jubany i a la conjunció devoluntats de diverses persones i institucions superiors d’ensenyament que vandecidir federar-se i crear un model de gestió universitària únic al món. El Parlamentva aprovar-la unànimement. Com va subratllar el conseller d’Empresa iConeixement, Jordi Baiget, era el reconeixement per part de la cambra catalanade la llarga trajectòria de diverses entitats d’Església dedicades al’ensenyament superior. La suma ha mostrat que és possible que diversesentitats eclesials, vinculades a congregacions religioses i a la diòcesi, facincamí plegades.
Entre els tres models possibles aleshores d’universitatd’Església: pontifícia, catòlica i d’inspiració cristiana, el doctor Jubany vaoptar per aquest darrer amb el consens de les institucions implicades. No vaser una tria fàcil però amb el temps s’ha demostrat que és possible conciliarla llibertat de càtedra amb la fidelitat a l’Evangeli i les virtuts i valorsque d’ell neixen.
L’acte inaugural va ser una gran festa, àgil i dinàmica, ambparticipació de personalitats d’Església, del món de la política, de lacultura, de la universitat, de l’empresa i de xarxes acadèmiques catalanes,estatals i internacionals. Va ser com la icona de quina ha de ser la presènciadels cristians en el món de la cultura en una societat plural. La històriad’aquest quart de segle ha quedat bellament plasmada en un volum molt bendissenyat, que recull el testimoni de les autoritats acadèmiques, deprofessors, d’alumnes i de personal d’administració i serveis. Des d’aquestespàgines felicitem de tot cor la URL. Alguns dels membres d’aquesta comunitatacadèmica són col·laboradors habituals d’aquest setmanari i podem sentir sovinttambé les seves veus per mitjà dels micròfons de Ràdio Estel. L’àmbit de lacultura i el de la comunicació es potencien recíprocament.
