El 8 de desembre del 1854 el papa Pius IX va proclamar la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge Maria, per mitjà de la constitució apostòlica Ineffabilis Deus.
Aquest dogma va passar a “regularitzar” en l’Església el que el poble creient feia segles que celebrava, ja que el 1476 el papa Sixt IV ja havia introduït la celebració de la Immaculada Concepció de Maria en el calendari romà, amb missa i ofici litúrgic propis, i havia atorgat una indulgència a tots aquells que assistissin als Oficis Divins de la solemnitat.
A la Ineffabilis Deus el Papa declara: “Per a l’exaltació de la fe catòlica, i per fer créixer la religió cristiana, amb l’autoritat de nostre Senyor Jesucrist, dels benaurats apòstols Pere i Pau, i la nostra, declarem, pronunciem i definim: la doctrina que sosté que la Santíssima Verge Maria en el primer instant de la seva concepció, per la gràcia i privilegi singular de Déu Totpoderós, atesos els mèrits de Jesucrist, el Salvador de la raça humana, va ser preservada lliure de tota màcula de pecat original, va ser revelada per Déu, i per tant ha de ser fermament i inviolablement creguda per tots els fidels.”
I afegeix el Papa: “Els nostres mateixos predecessors van considerar que era el seu deure precís no tan sols donar suport amb tot el seu esforç la festa de la concepció de la Santíssima Verge, sinó també afirmar que el vertader objecte de culte era la concepció, considerada en el seu primer instant. D’aquí les paraules absolutament peremptòries amb les quals Alexandre VII, predecessor nostre, va expressar el veritable pensament de l’Església. De fet, va declarar: ‘És certament antiga la devoció dels fidels cap a la Santíssima Verge Mare Maria, que sostenen que la seva ànima, des del primer moment de la seva creació i de la seva infusió al cos, per una gràcia i privilegi especial de Déu, atesos els mèrits de Jesucrist, el seu Fill i Redemptor del gènere humà, es va conservar lliure de tota màcula de pecat original; i en aquest sentit celebren solemnement la festa de la seva concepció.’”
És sobradament coneguda la defensa incontestable que el franciscà beat Joan Duns Escot (segle XIII) va fer de la immaculada concepció de Maria, davant de teòlegs del seu temps. Ell va sintetitzar el sentiment comú de l’Església, amb un argument format per les cèlebres paraules: potuit, decuit, ergo fecit (“va poder, va convenir, per tant, ho feu”). El Senyor podia fer Immaculada la seva Mare, convenia que ho fes per la seva mateixa honra, per tant, ho feu.
