Difícilment la nostra societat pot considerar-se d’acollida quan es dota d’artefactes legals i administratius com els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), la Llei d’estrangeria o l’externalització de la vigilància de les fronteres amb un biaix clarament hostil cap als nouvinguts. Ho hem pogut constatar en la darrera tragèdia a la tanca de Melilla el 24 de juny passat que s’ha saldat amb desenes de morts, la majoria persones que fugien del Txad i del Sudan, països amb greus conflictes i, per tant, amb aspiracions a ser reconegudes com a refugiades.

“Si la immigració s’estructurés de manera coherent i ordenada seria un fenomen molt enriquidor”, apunta el psiquiatre Joseba Achotegui.