En aquests dies se celebra la Peregrinació Europea de Joves a Santiago de Compostel·la. Es tracta d’un esdeveniment en el qual milers de joves recorren el camí de Sant Jaume i arriben a la ciutat de l’Apòstol per viure una experiència de fe, de comunió i de missió.
Al llarg de la història del cristianisme veiem que la peregrinació és un component important de la pietat i de la vivència de la fe. Aixecar-se, posar-se en camí i dirigir-se a un horitzó nou és part de la conversió. Sant Agustí diu que el cristià, o camina, o retrocedeix, però no roman mai quiet. Per això als primers cristians se’ls coneixia també com els seguidors del camí.
Quan el Senyor envia els seus deixebles a predicar, els envia lleugers d’equipatge, només amb el que és necessari, conscients que la missió és urgent i cal arribar a tots els homes. El pelegrí, quan omple la seva motxilla per al camí, escull molt bé què cal portar, perquè qualsevol pes inútil es pot convertir en un llast. Aquesta experiència de pobresa ens ajuda a recordar que el més preciós no és el que portem a la motxilla, sinó l’horitzó del camí que ens obre a una nova vida en Crist.
La peregrinació és també un camí interior, en el qual partim d’un origen i ens dirigim cap a una meta. La nostra vida ha sortit de Déu i s’encamina a Déu, en un retorn a la casa del Pare en el qual ens il·lumina l’esperança de qui torna a casa. Mirar la vida cristiana com una peregrinació ens ajuda a centrar-nos en el que és essencial, a no aturar-nos al mig del camí i no prendre rutes secundàries o sense sortida. De vegades, el que trobem pel camí ens distreu del nostre horitzó i creiem haver trobat el nostre destí, quan senzillament som davant d’una parada. Peregrinar ens ajudar a aixecar la mirada cap amunt, a no quedar-nos amb succedanis que ens prometen una felicitat que es marceix. El camí adquireix tot el seu sentit quan tenim clar cap a on ens dirigim. D’aquesta manera, tot es converteix en promesa i nostàlgia de qui ens espera al final.
L’Església és també pelegrina i es dirigeix cap a la Jerusalem celestial. Sabem que el nostre destí és el cel i esperem que al final del nostre peregrinar el Senyor mateix sadolli la nostra gana i la nostra set, ens doni descans i ens serveixi al banquet de les noces de l’anyell. Tant si has anat a Santiago com si no, aixeca’t i camina; encamina’t a la recerca del Senyor i en Ell trobaràs pau i repòs.
