«Aneu, anuncieu l’Evangeli per tot el món.» L’encàrrec ens ve de Jesús. El context actual ens reclama la urgència de fer-lo realitat. L’Església es fa constant ressò d’aquest encàrrec perquè sap que forma part de la seva missió més específica, ja que si existeix és per evangelitzar. Bàsicament es tracta d’anunciar el Crist i el seu Evangeli a totes aquelles persones que no el coneixen o viuen com si no el coneguessin. D’aquí ve la urgència d’unreplantejament de tota la nostra acció evangelitzadora, tant personal com comunitària. 

Així ens ho descriu el papa Francesc: «Avui, en aquest “aneu” de Jesús, hi ha presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evangelitzadora de l’Església, i tots som cridats a aquesta nova “sortida” missionera. Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (EG 20).

Dur a terme l’encàrrec de Jesús implica de ple el nostre testimoni. Els mestres només són creïbles si són testimonis i si la seva vida dona raó del que ensenyen. Per això, qui es decideix a evangelitzar ha d’acceptar ser evangelitzat i viure un procés constant de conversió. Segons el Concili Provincial Tarraconense, «evangelitzar és descobrir en el cor de cada dona i de cada home l’acció i l’ardor de l’Esperit; evangelitzar és ajudar a refer l’experiència de Déu de moltes persones allunyades, experiència que es troba intrínsecament unida a l’amor als germans, a aquella opció pels pobres i per la justícia que sempre han estat el distintiu de Jesús».