El paper de les religions ha estat al centre del discurs del Papa en adreçar-se a una audiència de més de 100 delegacions de 50 països, asseguts al voltant de la mateixa taula.
PAPA FRANCESC
El sagrat no ha de ser un puntal del poder i el poder no ha d’apuntalar-se amb sacralitat
Les religions, ha dit Francesc, a més dels prejudicis inculcats per dècades d’ateisme estatal, poden tornar a ser reconegudes com a “condició essencial per a un desenvolupament veritablement humà i integral”.
El Papa ha insistit que és hora de “superar el recel i el menyspreu per la religió, com si fos un factor desestabilitzador de la societat moderna” i ha insistit en el fet que “les religions no són problemes, sinó part de la solució per a una convivència més harmònica”.
Segons Francesc, la llibertat religiosa no s’ha de limitar només a la llibertat de culte i ha destacat que les religions han d’assumir quatre grans reptes globals.
El primer és el llegat que deixa la pandèmia. En aquest sentit, els líders religiosos han d’ajudar “els germans i germanes del nostre temps a no oblidar la vulnerabilitat que ens caracteritza”, a no deixar-se “atrapar en les trampes del guany”, a no afavorir “un desenvolupament insostenible” i a no deixar-se “anestesiar pel consumisme”.
Per a Francesc, el camí és tenir cura de la humanitat en totes les seves dimensions, començant per l’escolta als més febles.
El segon repte és la pau. Per això, ha convidat els homes de fe a ser els primers “a purificar-se de la presumpció de sentir-se justos (…); alliberem-nos d’aquestes concepcions reduccionistes que ofenen el nom de Déu amb la rigidesa, l’extremisme i el fonamentalisme, i el profanen amb l’odi, el fanatisme i el terrorisme”.
Com a tercer desafiament ha assenyalat l’acollida fraterna.
PAPA FRANCESC
Tot ésser humà és sagrat i és sobretot tasca nostra, la de les religions, recordar-ho al món
Finalment, ha subratllat la cura de la Casa Comuna, per la qual cosa “és fonamental afavorir i promoure la custòdia de la vida en totes les seves formes”.
