Aquest diumenge, 25 de setembre, l’Església ens demana celebrar i viure la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat amb un títol ben il·luminador: Aquí construïm el futur amb els migrants i els refugiats. Aquest serà el missatge que volem fer ressonar en el cor dels nostres fidels: construir el futur plegats. I no només en volem parlar en les nostres comunitats parroquials, sinó que també arreu on ens donin veu per proclamar-ho alt i fort, i sense mitges tintes.

El mil·lenni ha començat ben accidentat en molts sentits: més i nous conflictes bèl·lics, la crisi econòmica, la crisi ecològica, una pandèmia, i també la manca de llibertats i de dignitat de les persones. No veiem ara més urgent la necessitat de construir i fer possible un futur per a nosaltres i les noves generacions? Sembla que el compte enrere d’una gran crisi mundial ha començat, i hem de treballar per poder aturar aquest rellotge infernal. Pot resultar una feina feixuga, i l’hem de fer entre tots: no hem de deixar fora d’aquest projecte ningú, i tampoc aquells que viuen en la invisibilitat, per la seva vulnerabilitat. Parlem dels migrants i refugiats que arriben cada dia a la recerca d’una nova oportunitat, fugint de les situacions d’injustícia, de guerra, i també de persecució religiosa.

El papa Francesc prega en el seu missatge de la Jornada: “Senyor, feu-nos constructors del vostre Regne juntament amb els migrants i els refugiats i amb tots els habitants de les perifèries”. Al rebuf d’aquesta proposta, cal bastir aquesta nova ciutat, la nova Jerusalem de la concòrdia, del diàleg, del saber caminar totes i tots junts, des de la singularitat de les races, les cultures, les religions però amb un mateix objectiu: construir el veritable Regne de Déu.

Sovint són els nouvinguts els que fan els treballs menys cobejats socialment (ja sigui per l’esforç, per les difícils condicions de treball i de sou) i alhora molt necessaris. La societat s’ha acostumat a estigmatitzar-los: s’allarga el procés de regularització dels seus papers i se’ls considera ciutadans de segona; s’hi apunta com el problema de tot el que ens passa.

Però, la realitat és que, moltes vegades, aporten una solució: en el treball, en la millora de la natalitat, valorant la família. Només cal mirar i admirar algunes de les nostres parròquies on, frec a frec, migrants -i darrerament refugiats de la guerra d’Ucraïna- i oriünds miren de viure i conviure, miren de saber treballar junts per construir aquest nou món, per deixar enrere aquesta civilització que s’aigualeix pel pecat de la vanitat, el materialisme i un egocentrisme sense mesura.

Em sembla que, per a construir un futur diferent a l’actual, ens caldrà aixecar entre tots unes fortes bastides de fraternitat universal. Refer i sanar aquest cor del món, que volem que torni a bategar amb força, fent arribar la sang de la Vida a tothom, sense distinció pel lloc d’origen o per la paperassa que duguin o no duguin.

Que les nostres parròquies i les nostres comunitats siguin, com veiem en el logotip del “punter senyalitzador” dibuixat en el cartell de la Campanya, un lloc de bon trobar, ben indicat, obert a totes i tots, un lloc bo i segur per tots ells: migrants i refugiats. Us esperem i us necessitem per construir aquest veritable futur.