Íñigo de Alfonso, Jaime Moyá i Fernando Gilabert reben l’ordenació sacerdotal, al servei de l’arxidiòcesi de Barcelona, aquest diumenge 25 de setembre en una celebració a la basílica de la Sagrada Família que comença a les 18 hores. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presideix l’Eucaristia i administra el sagrament, amb els bisbes auxiliars Sergi Gordo i Xavier Vilanova com a concelebrants principals, amb la presència també de diversos preveres diocesans, entre ells els rector del Seminari Conciliar, Salvador Bacardit. Des del Seminari Conciliar de Barcelona, s’ha organitzat per al divendres 23 a les 19.30 hores una Vetlla de pregària pels nous preveres al mateix Seminari.
Íñigo de Alfonso, de 36 anys, ha afirmat que viu el moment de la seva ordenació sacerdotal “amb una mica de nervis però amb goig, des d’unes ganes grans de tocar el Senyor amb les mans, consagrar i confessar, tenint present que hi ha molta necessitat, en tot el que és una dimensió més profunda i de més proximitat a Jesús, al qual ens volem semblar”. L’encara diaca, nomenat vicari de la parròquia de Sant Joan Maria Vianney de Barcelona, ha dit que espera “que ara l’ordenació sacerdotal es visqui amb més intensitat i més concentració que en l’anterior, que va ser la diaconal el 19 de març”.
A banda de la cerimònia, Íñigo de Alfonso ha subratllat que l’ordenació “és un canvi molt important que permet estar més amb la gent, motiu pel qual la persona opta pel sacerdoci”. El ja imminent prevere ha comentat que la seva vocació “va néixer en un moment en què la cooperació i el treball en una ONG a les Filipines era molt important, amb la part altruista, però el contacte amb missioners i l’ajuda d’un sacerdot ara difunt, Javier, van provocar una reflexió interior que va culminar en el pas a la formació per ser prevere”. Íñigo ha aclarit que el seu camí “no va arribar en el seu inici amb la claredat que potser reben altres”, però ha recordat que “el Senyor va aplanar la ruta per ser sacerdot”.
Íñigo de Alfonso
“L’ordenació és un canvi molt important que permet estar més amb la gent, motiu pel qual la persona opta pel sacerdoci”
Per la seva banda, Jaime Moyá ha destacat que “viure el moment anterior a l’ordenació és una barreja de sensacions i sentiments en la qual predomina l’alegria però on també hi ha inquietud, por i respecte, des del desig de ser un bon ministre de l’altar i un representant de Déu enmig del món”. En aquesta línia ha recordat que “tot té a veure amb un pas molt gran, en un moment en què venen records i persones decisives en la preparació”. Igualment Jaime Moyá, psiquiatre de professió abans d’entrar al Seminari amb més de 40 anys, ha assegurat també que “això ens ultrapassa, perquè no hi ha cap home que pugui ser ‘un altre Crist’, i el pas ens acosta a Déu, cosa que vol dir que és ell el qui ens ha de donar suport i ensenyar en el que és un regal que cal acollir amb humilitat i amb desig de respondre-hi”.
Jaime Moyá
“Aquest pas ens acosta a Déu, cosa que vol dir que és ell el qui ens ha de donar suport“
Va ser el mes de març passat, concretament en la festa de Sant Josep, 19 de març, quan aquests tres seminaristes van rebre l’ordenació diaconal a la Catedral de Barcelona, una celebració que van viure amb alegria i els va donar «força i il·lusió per a servir a Crist a través de la seva Església», declarava Íñigo de Alfonso, amb ganes «d’entregar-se i ajudar les nostres comunitats». Ara, serà la basílica gaudiniana la que els acull i on canvien l’estola diaconal per la presbiteral. Jaime Moyá, Íñigo de Alfonso i Fernando Gilabert viuen la cerimònia d’ordenació sacerdotal acompanyats de la família, amics i formadors que els han acompanyat durant el seu pas pel seminari.
