La matinada del dijous 15 de setembre tres punts de la catedral de Barcelona van aparèixer guixats amb el símbol de la Z, de suport a la invasió russa d’Ucraïna. Més enllà del fet conjuntural, les pintades en centres de culte s’inscriuen en la llista d’actes que atempten contra la llibertat religiosa. En alguns casos es tracta de vandalisme contra el patrimoni, i en altres de pintades de rebuig i d’odi contra la religió catòlica. És el cas de l’escrit “L’única església que il·lumina és la que crema”.

Però hi ha vulneracions més dramàtiques del dret a la llibertat religiosa. El setembre del 2020, es va intentar cremar la mesquita de Montcada i Reixac fins en tres ocasions en una mateixa setmana. Un altre intent d’incendi es va registrar el juny del 2020 a la mesquita de Manlleu. El desembre del 2021, veïns del barri del Clot de Lleida van presentar al·legacions a la Paeria per tal que no es permetés l’obertura d’una nova mesquita.

“Cal donar a conèixer en què consisteix la llibertat religiosa i trencar algunes interpretacions errònies”, suggereix l’advocat i filòsof Eduard Ibáñez.