El president de la Fundació Joan Maragall (FJM), Dr. David Jou, ha iniciat la seva intervenció en l’acte d’inauguració oficial del curs 2022-2023, celebrat al Saló d’Actes del Seminari Conciliar de Barcelona, fent una reflexió doble, des d’una perspectiva religiosa, de les dificultats de la religió en el món actual.
Ha afirmat que el cristianisme és una religió ben realista, perquè “no defuig les dificultats, no crea un món irreal en el qual ens puguem refugiar oblidant del tot aquest món, no ens invita al nostre equilibri personal i la nostra pau i benestar interiors com a màxims valors: ens exhorta a sentir com a nostre el dolor al món, ser-ne conscients, pregar, ajudar en el que es pugui, fer del nostre patiment o les nostres dificultats no un pou per a nosaltres sols, sinó un pont cap al record i la comprensió de les dificultats dels altres”.
La segona reflexió ha estat sobre el paper de la religió en la crisi actual d’Ucraïna: ha lamentat l’ús de la religió que fa el patriarca de l’església ortodoxa. El president de la Fundació ha afirmat que “és un contrasentit ben dolorós que en nom dels valors cristians se seguin milers de vides”.
“El cristianisme ens exhorta a sentir com a nostre el dolor al món”
Paral·lelament, el Dr. Jou ha destacat el paper de la FJM, que té com a missió principal “l’anàlisi de la situació cultural i social, i el diàleg amb la cultura i la societat d’avui, especialment pel que fa al diàleg amb la cultura laica allunyada de l’Església”.
El president de la FJM ha afegit que “és una tasca que cal fer, perquè les condicions de versemblança i credibilitat d’una religió depenen de la seva actuació, però també del context cultural des del qual es contempla i es judica aquesta situació”. Per aquest motiu, David Jou considera clau el paper de la FJM, i que “si desaparegués, caldria crear-ne una de nova que omplís el buit que deixés”.
Una de les vies que es planteja la FJM per fer més efectiva la seva tasca és anar “cap a un increment de sinergies amb altres institucions, fer menys activitats però més visibles, i una potenciació de la revista Qüestions de Vida Cristiana”. El Dr. Jou s’ha preguntat “quina mena d’esperances aporta el cristianisme i fins a quin punt una cultura més o menys impregnada d’un sentit fort de la vida pot resistir millor que no pas una en què el sentit de la vida sigui superficial i individualista”.
La FJM manté la il·lusió de continuar treballant malgrat les dificultats, perquè l’objectiu és “que el cristianisme –i en concret el catolicisme- sigui una veu activa, tinguda en compte en la creació cultural, en l’opinió pública, en l’estructuració social”. “El cristianisme pot aportar energia social de solidaritat, sentit de la vida, dimensió transcendent de l’existència, inspiració cultural…”, però ha lamentat que la veu del cristianisme en la cultura a Catalunya sigui poc escoltada, ignorada i menystinguda; i per això creu que els laics tenen una gran responsabilitat.
“L’objectiu és que el cristianisme sigui una veu activa, tinguda en compte en la creació cultural, en l’opinió pública, en l’estructuració social”
Finalment, el Dr. David Jou ha recordat que el curs passat el Patronat de la FJM ha reflexionat sobre la segona part del que anomenen el Tríptic de la pandèmia –la mort en solitud, el temple buit, la natura desbordada-, i que enguany dedicaran algunes sessions a la tercera part. “En aquest tema ens proposem pensar no solament sobre les qüestions conceptuals i religioses del canvi climàtic, sinó sobre el desbordament que suposa per a nosaltres el dinamisme de la natura –atmosfèric, geològic i, sobretot, biològic, en evolució, i del qual nosaltres mateixos som resultat– i el desbordament que per a la natura suposa la nostra activitat tecnològica. “La consciència d’aquest doble desbordament té un vessant religiós, que es manifesta en la consideració de les relacions entre la natura i el sagrat, en la nostra responsabilitat envers la natura, i en el nostre paper com a col·laboradors de la Creació”, ha conclòs.
Així mateix, el president de la Fundació ha destacat les activitats i les edicions més importants del curs passat i ha posat èmfasi en aquelles que s’inicien aquest curs. També ha volgut destacar que per primer cop des de la creació de la Fundació aquest curs per motius econòmics no es podran atorgar els Ajuts a la Formació, una tasca que ha omplert d’orgull la FJM a l’hora de promocionar la recerca i el coneixement en l’àmbit del diàleg fe i cultura i de les relacions entre la religió i la societat contemporània.
Lliçó inaugural del Dr. Josep M. Mallarach
A continuació, el Dr. Josep M. Mallarach ha impartit la lliçó inaugural del curs, amb el títol: El repte de recuperar el vincle espiritual amb la natura en el cristianisme d’avui.
El Dr. Mallarach, després d’explorar les dimensions del desbordament de la natura de la Terra, que ens precipita a una crisi sistèmica global, ha abordat el repte que el cristianisme d’avui té, a casa nostra, per recuperar el vincle espiritual amb la natura.
“Quan s’examinen a fons les causes que han precipitat la crisis global, hom descobreix una pèrdua del vincle espiritual amb la natura, des la nostra pròpia fins a la de la Mare Terra. Aquesta pèrdua, accentuada des de la revolució industrial, va possibilitar que s’acabessin imposant el materialisme i la tecnocràcia, que es troben a la base de les tendències autodestructives en les quals estem immersos. Aquesta visió errònia de la realitat s’han infiltrat en moltes comunitats i mentalitats cristianes. Afrontar aquest repte demana un coratge immens”, ha explicat.
I el Dr. Mallarach ha afirmat que “l’esperança demana recuperar el vincles espirituals amb una natura maltractada, sofrent, i restablir el vincle sacramental amb la creació, per impulsar un conversió ecològica guiada per una prudència i una justícia que no separin la dimensió social de l’ambiental. Reconnectar amb les arrels de la tradició contemplativa i de pregària en la natura, i restablir una vida més simple i frugal, són remeis indispensables per guarir la confusió mental i la irresponsable disbauxa consumista que provoca el desbordament de la natura”.
