El 10 d’octubre va tenir lloc una jornada per aprofundir sobre la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i eradicar el sensellarisme, organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració d’Assís Centre d’Acollida, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials i Arrels Fundació. Unes entitats que van ser les impulsores d’aquest text legal que, des del 6 d’abril passat, s’està tramitant al Parlament de Catalunya i que és pioner dins del context legislatiu europeu.

L’acte, celebrat a l’aula magna de la UAB-Casa de la Convalescència, va comptar amb la participació de diversos representants del món acadèmic, de la societat civil, de l’administració pública i de la política. Entre ells, va destacar la intervenció del Dr. Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i alma mater de l’esmentada iniciativa jurídica. Va explicar als assistents els motius pels quals és necessària aquesta llei.

“Hi està en joc la vàlua moral de la nostra societat”

DR. ANTONI MILIAN (catedràtic de dret i impulsor de la proposició de llei)

«El sensellarisme crònic es troba orfe de regulació legal. La proposició de llei és una oportunitat que esperem que el Parlament de Catalunya aprovi durant l’any 2023. Hi està en joc la vàlua moral de la nostra societat. És, sense dubte, un esdeveniment de gran transcendència. D’aquesta manera es posaria fi al flagell que suposa el sensellarisme», va afirmar el Dr. Milian. I va afegir: «Aquesta llei crea la figura de l’espai residencial digne (pensió, alberg, habitatge d’inserció…), el qual garanteix un sostre a totes les persones que viuen involuntàriament al carrer. S’estima que unes 18.000 persones se’n beneficiaran.»

Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, va recordar que la proposició de llei, fruit del treball de més de tres anys, «pretén omplir un buit legal en un àmbit en què la dignitat humana està crebantada». «Recull els drets dels sense sostre perquè puguin tenir un reconeixement ple com a ciutadans i n’assegura el compliment perquè tinguin una vida digna», va dir. Arran de la seva experiència com a voluntari durant vuit anys a la Comunitat de Sant’Egidio, Antoni Milian va decidir, juntament amb un equip de treball, elaborar la redacció de la llei.

“L’empadronament és la clau de volta per a l’exercici dels drets de les persones sense llar”

EVA PICH (advocada)

L’advocada Eva Pich va manifestar que «l’empadronament és la clau de volta per a l’exercici dels drets de les persones sense llar» i «una obligació indefugible dels ajuntaments». La llei no només aposta per la vida digna d’aquest col·lectiu, sinó «també perquè puguin tenir un final digne, amb dret a un comiat, a un espai de vetlla».

Durant la cloenda de la jornada, Salvador Busquets, director de Càritas diocesana de Barcelona, va comentar que «cal que sigui llei per garantir un marc normatiu estable, acompanyat de polítiques públiques concretes, que estableixi el context favorable per poder acompanyar les persones en situació de sense llar fins a la consecució de la seva autonomia».