El papa Francesc ha presidit aquest dimarts una missa a la basílica de Sant Pere amb motiu del 60è aniversari de l’inici del Concili Vaticà II.

Les paraules de Francesc han comentat el passatge de l’evangeli de Joan on Jesús pregunta tres cops a Pere: “M’estimes?·, i tres vegades li diu: “Pastura les meves ovelles.” “També escoltem aquestes paraules del Senyor adreçades a nosaltres, a nosaltres com a Església”, ha dit el Papa, subratllant com el Concili va ser “una gran resposta” a la pregunta de Jesús.

També ha lamentat els cops en els quals es va preferir ser “seguidors del propi grup” més que “servidors de tots, progressistes i conservadors abans que germans, ‘de dreta’ o ‘d’esquerra’ més que de Jesús; erigir-se com a ‘custodis de la veritat’ o ‘solistes de la novetat’, en lloc de reconèixer-se fills humils i agraïts de la santa Mare Església”.

“Superem les polaritzacions i defensem la comunió, convertint-nos cada cop més en “un de sol”, com Jesús va suplicar abans de donar la vida per nosaltres”

L’Església, ha afirmat el Papa, al Concili, es va interrogar sobre ella mateixa, sobre la seva pròpia naturalesa i missió, descobrint-se com a “misteri de gràcia engendrat per l’amor”, “temple viu de l’Esperit Sant”. Aquesta, ha observat Francesc, és la primera mirada, perquè “l’Església ha de ser mirada sobretot des de dalt”.

“Preguntem-nos si a l’Església partim de Déu, de la seva mirada enamorada sobre nosaltres”, ha assenyalat a l’homilia. “Sempre hi ha la temptació de partir més aviat del jo que de Déu, d’avantposar les nostres agendes a l’Evangeli, de deixar-nos transportar pel vent de la mundanitat per seguir les modes del temps o de rebutjar el temps que ens dona la Providència de tornar enrere”, ha advertit.

Davant d’això, el Papa ha comentat que “ni el progressisme que s’adapta al món, ni el tradicionalisme que enyora un món passat són proves d’amor, sinó d’infidelitat“. “Són egoismes pelagians, que avantposen els gustos i plans propis a l’amor que agrada a Déu, aquell amor senzill, humil i fidel que Jesús va demanar a Pere.”

El papa Francesc també ha convidat a retrobar-nos i a renovar la passió del Concili, i a treballar per una Església en la qual es visqui l’alegria: “Si no s’alegra es contradiu ella mateixa, perquè oblida l’amor que l’ha creada. I, amb tot, quants entre nosaltres no aconsegueixen viure la fe amb alegria, sense murmurar i sense criticar?”

“Una Església enamorada de Jesús no té temps per a conflictes, verins ni polèmiques”

“Pastura les meves ovelles.” Aquest és l’amor que Déu vol de la seva Església, ha dit el Papa, un amor que no “pren per a ell mateix”, sinó que “té cura dels altres”. Pere, de ser pescador, va esdevenir un pastor que “viu amb el ramat, pastura les ovelles”, és entre elles.

El Concili ens ensenya, ha assenyalat el Bisbe de Roma, la mirada del medi: ser al món amb els altres i sense sentir-se mai per sobre dels altres, com a servidors del gran Regne de Déu; portar el bon anunci de l’Evangeli a la vida i a les llengües de les persones, compartint les seves alegries i esperances.

L’Església, ha indicat el Pontífex, “existeix per estimar”, no ha de “destacar als ulls del món”, sinó servir-lo. Per a l’Església, cal redescobrir la font de l’amor per baixar a la vall i ser “canal de misericòrdia per a tothom. Tornem al Concili per sortir de nosaltres mateixos i superar la temptació de l’autoreferencialitat”.