El Diumenge Mundial de les Missions —Domund— sempre és una crida a una major sensibilitat per a la missió i un esperó que ens desinstal·la de les nostres comoditats i ens convida a superar certes inèrcies que ens paralitzen. Ens ho diu amb insistència el papa Francesc: “Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli” (EG 20). Necessitem pregar per la causa missionera i cooperar amb ella compartint vida, béns i temps perquè els més pobres rebin l’Evangeli de paraula i amb gests concrets de solidaritat fraterna.

La missió que l’Església ha rebut de Jesús abraça tothom sense cap tipus d’exclusió. Per això, tots podem obrir els ulls i el cor i fer-los misericordiosos, és a dir, oberts a la misèria que es pateix arreu del món. De fet, som part viva i activa de la missió, fent feina en comunió i amb actitud sinodal, caminant junts. Hem de tenir present que l’encàrrec ens ve de Jesús quan diu als seus deixebles: “Sereu els meus testimonis” (Ac 1,8). Hem de ser conscients que som enviats a predicar l’Evangeli i a donar testimoni amb la paraula i la vida, que som la baula d’una cadena que al llarg de més de vint segles no s’ha romput i es manté sòlida per la força del Senyor i per l’entrega dels qui ho viuen cada dia.

La missió, “anant més enllà”, s’enforteix en la mesura que ens proposam ser missioners “aquí”, a la nostra terra, que tanta necessitat té d’un anunci ple d’“ardor evangèlic” i d’un “testimoni valent”. Darrerament ens hi està implicant molt el Sínode.