Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. Carlos Paytubí es va formar com a metge internista a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Posteriorment, va exercir la seva especialitat al Centre Mèdic Teknon i des del 2008 al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. Ha publicat El misterio del pergamino florentino, la seva primera novel·la històrica.
Acaba de publicar la novel·la «El misterio del pergamino florentino». Expliqui’ns el seu argument.
Es tracta d’una novel·la històrica amb rerefons cristià, que inclou, entre molts altres fets històrics, la vida de sant Joan de Déu i el seu Orde Hospitalari. Comença a la Florència del segle XIII, on el pare Poggibonsi, guia espiritual d’uns joves servites, troba en una església un pergamí, que anirà passant de mà en mà fins al segle XXI. El lector s’endinsarà en una ruta jacobea des de Suïssa fins a Compostel·la, acompanyant un servita alemany de cognom Künig, i viurà els últims mesos de Gaudí, la història del manicomi de Sant Boi, erigit sobre les runes d’un convent, etc. El pergamí arribarà al Vaticà i el seu contingut serà desxifrat i comunicat al món. Apareixen també personatges de la nostra història, com Julián Gayarre, Joaquim Sorolla, Antoni Pujadas —iniciador de la psiquiatria a Espanya—, el cardenal Narcís Jubany…
A l’inici de cada capítol (n’hi ha 130 en total) proposa un suggeriment musical.
Donada la meva condició de melòman i que sempre treballo —i ara escric— amb música de fons, vaig decidir acompanyar cada capítol amb música, que ambienta molt bé l’atmosfera del relat. Són fragments de música clàssica i bandes sonores de pel·lícules. No ha estat fàcil la selecció. En tractar-se de capítols curts, permet anar afegint la música abans d’iniciar la lectura. Tota la música del llibre està agrupada a Spotify amb el títol de la novel·la.
La medicina té un pes específic destacat.
Sí. És una novel·la per assaborir. Recomano llegir-la sense presses i entrar a l’atmosfera narrativa, tal com em va passar a mi mentre l’escrivia: veia l’escena i només havia d’escriure-la. A l’inici de la novel·la surten remeis medicinals de l’edat mitjana. La medicina també hi està reflectida, sobretot amb la vida del psiquiatra Antoni Pujadas i en tota la història del manicomi de Sant Boi, que ell va fundar, amb els seus primers setze malalts, que atenia en un local del carrer Canuda de Barcelona. Cap al final del llibre, apareix un metge català de cognom Kaplan, la identitat del qual no puc desvetllar.
“Quan vaig pensar a fer donació dels guanys, vaig triar Càritas diocesana de Barcelona”
Els beneficis econòmics de la venda del llibre aniran destinats a Càritas diocesana de Barcelona.
Efectivament. Soc cristià, format al col·legi Sant Ignasi, dels jesuïtes de Sarrià, a Barcelona, conscient de la sort que tinc, agraint a Déu tantes i tantes coses, i sensible amb gent a la qual la vida no li somriu, sense un llit per dormir, un sostre o més d’un àpat diari. Una de les coses que pitjor tolero és la injustícia. Per què ells i no jo? Quan vaig pensar a fer donació dels guanys, vaig triar Càritas. Aprofito per donar les gràcies al Jordi, l’Enric i la Marta Plujà, de Càritas diocesana de Barcelona, per la seva implicació en la meva obra literària.