En una societat que es posa de perfil davant la mort, que veu el dol com un tràmit que cal enllestir ràpidament i la malaltia com un absurd, fan falta espais d’escolta, acompanyament i suport espiritual i afectiu. És el que ofereix el Servei d’Acompanyament en el Dol i la Malaltia (SADiM), impulsat des del Secretariat de Pastoral de la Salut de l’arquebisbat de Barcelona. Per Tots Sants es compleix el segon aniversari de la posada en marxa d’un servei que està ubicat a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona i coordinat per Anna de Quadras. Més informació: sadim.esglesia.barcelona

La dimensió espiritual és l’aportació pròpia del SADiM?

Fonamentalment, al SADiM acompanyem des d’una perspectiva espiritual les persones que viuen un procés de dol o malaltia. És una manera de trobar l’esperança des del cor i (si la persona està receptiva a la fe) també el suport incondicional i la confiança en Déu.

“Acompanyem des d’una perspectiva espiritual les persones que viuen un procés de dol o malaltia”

És un moment de descoberta? El procés de pèrdua ens acosta a la dimensió espiritual?

És una vivència que predisposa a desenvolupar la dimensió espiritual. Hi ha persones que, després d’aquest acompanyament, descobreixen la vessant espiritual, mentre que d’altres ens arriben derivades de parròquies i altres grups d’Església, amb una experiència de fe prèvia.

Quan sembla que ja no hi ha res a fer, que hem perdut tota esperança, quin sosteniment trobem en la dimensió espiritual?

Cada persona viu una experiència particular, d’entrada la presència d’algú que t’ajuda a sostenir el plor, el silenci i la paraula. En definitiva oferim un espai d’acolliment i consol, sense oblidar la transcendència. Els cristians percebem la presència del Crist, que ens sosté en les situacions de vida en la creu. En un procés de dol o de malaltia hi ha alts i baixos, afloren emocions que es barregen i són contradictòries. Aleshores, posem el focus en la fe, l’esperança i la confiança que, malgrat les circumstàncies vitals, acabarem trobant la pau interior.

“Els cristians percebem la presència del Crist, que ens sosté en les situacions de vida en la creu”

Darrere del dol, solen aparèixer altres ferides?

Sí, en alguns casos el dol o les malalties greus són la porta d’entrada a conflictes no resolts i converses pendents. Per tant, és un treball que hem de remuntar fins a l’inici de situacions que han complicat el dol. 

Quins programes s’ofereixen?

El programa principal és l’acompanyament individual. Durant tot el procés, que oscil·la d’uns mesos a un any, la persona està acompanyada del mateix professional. Som un equip de nou persones, agents pastorals i voluntaris, que hem estat formades específicament per a aquest treball. També tenim un grup de dol, que el conformen persones que prèviament estan acompanyades de forma individual. Comptem amb un programa de cures, dedicat a les persones que realitzem acompanyament. I, finalment, un d’assessorament i formació, quan des d’alguna entitat ens sol·liciten una formació. Actualment, estem fent una formació conjunta entre els Secretariats diocesans de Pastoral de la Salut i de Tanatoris sobre com comunicar-nos en un context de patiment.