La moda Halloween que hem adoptat d’uns anys ençà, amb les carabasses, esquelets, zombis i falses teranyines, ens presenta la mort com un fet divertit, com un joc, com una festa de disfresses. Encara que sembli el contrari, la versió moderna de Halloween és una manera de donar l’esquena a la mort, a la mort real, la que ens espera a tots, la que no podem eludir. 

Encara que sembli el contrari, la versió moderna de Halloween és una manera de donar l’esquena a la mort, a la mort real, la que ens espera a tots, la que no podem eludir

Ens estimem més no parlar d’ella als nostres fills, perquè no sabem com fer-ho, perquè és l’únic i veritable misteri de la nostra existència que no controlem. Per això, potser, preferim no tractar el tema i «perdre-li el respecte», a la mort, a base de divertir-nos-hi, de prendre’ns-la a broma, de disfressar-nos de zombis i jugar a allò del Trick-or-treat (llaminadura o entremaliadura, truco o trato en castellà).

Però el truc no acaba de rutllar i arriba un moment en què hem de parlar als nostres fills petits de la mort. Com fer-ho? Heus aquí algunes coses a tenir en compte:

Fem-ho de la manera més natural possible. Tot, per molt complicat que sembli, es pot dir de manera que un infant ho entengui.

Sempre hem de parlar amb serenor. Com més difícils els temes, més serenor. Si ens veuen nerviosos, no es creuran el que els diguem o pensaran que els amaguem alguna cosa. La serenor no significa que no puguem estar tristos o preocupats. 

Si ens veuen nerviosos, no es creuran el que els diguem o pensaran que els amaguem alguna cosa

Aprofitem per parlar de la mort amb motiu, per exemple, de la caiguda de les fulles o de la mort d’algun animaló. Els podem explicar que els éssers vius tenen un final i que és una cosa natural.

Si ha mort un ésser estimat, els hem de permetre, d’acord amb l’edat i maduresa que tinguin, que participin en el dol: vetlla, enterrament, funeral…, i facilitar-los que expressin els seus sentiments mitjançant dibuixos o contes. I tornar a la rutina com més aviat millor. 

La mort d’un ésser estimat produeix desolació i no passa res si estem tristos. És un sentiment pel qual han de passar, però també superar.

Respondre al que ens vagin preguntant. No els diguem ni més ni menys del que necessiten saber. Si en volen saber més, ja ens ho preguntaran. Un excés d’informació pot no ser ben assimilat.

No fem servir eufemismes. Encara que en la nostra cultura existeixin sinònims com «viatge», «passar a millor vida», «pujar al cel», no dubtem a fer servir la paraula «mort», «morir». No podem amagar la realitat darrere del llenguatge.

Parlar de la mort ens ha de dur a valorar la vida, a prendre’ns les coses amb optimisme i amb seriositat alhora. Perquè sense la mort, la vida no tindria el valor que té.

Parlar de la mort ens ha de dur a valorar la vida, a prendre’ns les coses amb optimisme i amb seriositat alhora