La Cadena de Pregària per les Vocacions és una bonica iniciativa de les delegacions de Vocacions dels bisbats catalans que van tenir molt clar que volien seguir la invitació de l’Evangeli: “La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors” (Mt 9,37-38). I fou així com es va decidir que, durant tot el mes de novembre, els 10 bisbats catalans pregarien, ininterrompudament, per les vocacions, prenent cada bisbat tres dies diferents.
Durant aquests dies es vol fer visible a les parròquies, comunitats religioses, institucions d’Església o a les cases particulars, que som una comunitat creient que confia en el Senyor. Hem de fer present que la manca de vocacions que vivim a la nostra Església no és culpa de Déu. Perquè Déu ens continua cridant a redescobrir el nostre baptisme i sentir-nos enviats a l’apassionant aventura de ser missioners de l’Evangeli enmig del nostre món. Aleshores, si no és culpa de Déu, la manca de vocacions, de qui és la culpa? I, evidentment, aquesta recau sobre nosaltres, els homes i dones dels nostres bisbats que han perdut la capacitat d’escoltar. I això és el què pretén la Cadena de Pregària per les Vocacions. Crear les condicions de possibilitat perquè els cristians d’avui tornin a situar la crida de Déu en el centre de les seves vides. I és que, quan una comunitat cristiana es constitueix en comunitat que prega, d’una banda descobreix que la promoció de les vocacions és tasca de tots els batejats i, de l’altra, li està dient a Déu que necessita sentir de nou el seu Amor.
Per això, el lema d’enguany és tan encertat: “Aixeca’t i sigues testimoni“. És una invitació a fer un pas més i a no tenir por de viure dempeus. Perquè és dempeus que Déu ens vol. És dempeus que ens podrem acostar als marges dels camins per ajudar-ne d’altres a aixecar-se, com ens va ajudar Déu a nosaltres. I així, sent testimonis valents de la misericòrdia de Déu, podrem tornar a escoltar una veu que ens diu, senzillament: “Ves, ven tot el què tens i dona-ho als pobres. Després vine i segueix-me“. Què esperes?
