La importància del Codi de Dret Canònic en la reforma de l’Església és clau. És cert que el camí sinodal portarà canvis, però si no estan recollits al Codi serà més difícil que es duguin a terme. La professora Carmen Peña, membre de la Comissió de Teologia del Sínode sobre la Sinodalitat i canonista, anima a posar en pràctica les potencialitats que atresora i que estan per estrenar.

“La presència de laics i dones en responsabilitats específicament eclesials és una riquesa”

En l’Església se segueixen donant resistències per nomenar laics, homes o dones, com a jutges als tribunals eclesiàstics, professores en facultats eclesiàstiques o en càrrecs de responsabilitat a les cúries diocesanes. La presència de laics i dones en responsabilitats específicament eclesials és una riquesa. Recents reformes del Papa, com l’obertura dels ministeris laicals de lector i acòlit a les dones, o el reconeixement del ministeri del catequista, o la seva opció per encomanar a dones càrrecs de rellevància a la Cúria Romana, poden ajudar a anar normalitzant l’assumpció per part de laics de responsabilitats en l’Església.

Queden àmbits en què la intervenció dels laics ve supeditada a l’absència de ministres ordenats. Des de la perspectiva d’anar creant estructures sinodals, seria també important que l’autoritat eclesial apliqués correctament, en el procés de presa de decisions, la funció consultiva, promovent la participació efectiva dels òrgans de consulta ja previstos en el dret canònic, com consells pastorals o econòmics.

El Codi reconeix, en el cànon 212, el dret —i fins i tot, de vegades, el deure— de tots els batejats de manifestar als pastors i la resta de fidels les seves necessitats espirituals, els seus desitjos i la seva opinió sobre tot allò que afecta l’actuació de l’Església i l’acompliment de la seva missió. S’haurà de fer, no des d’una mirada crítica i externa, sinó implicada i autocrítica.