L’escalada de preus que estem vivim alimenta el risc d’una crisi sistèmica en l’economia mundial. La inflació que afecta Europa ja ha provocat a casa nostra que moltes famílies hagin reduït el pressupost destinat a l’alimentació. La desnutrició no és un problema aïllat al Tercer Món. Segons l’informe FOESSA de Càritas, el 59% de les llars espanyoles en situació d’exclusió social han retallat la despesa en alimentació perquè no arribaven a final de mes.
Sovint és difícil delimitar o fitar les perifèries. Les úniques fronteres que no creua la pobresa són les de la desigualtat social. Les dades epidemiològiques de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ens dibuixaven fa poc més d’un any una ciutat en què el nivell de renda dels barris calcava el de la incidència acumulada del Covid-19. Parlem de pobresa material, però també d’espiritual. És difícil destriar l’una de l’altra. La majoria de vegades són dues cares d’una mateixa moneda.
Davant d’aquests reptes tan actuals, el papa Francesc anima tot el Poble de Déu a sortir a les perifèries existencials d’avui per fer-hi ressonar les paraules de l’Evangeli. En aquest número de Catalunya Cristiana, i coincidint amb la Jornada Mundial dels Pobres, les perifèries prenen la paraula a través d’un ampli reportatge signat per la periodista Carme Munté que recull algunes de les conclusions del projecte Fer teologia des de les perifèries existencials, impulsat per la secció d’Immigrants i Refugiats del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral. Més de cinc-centes persones de quaranta ciutats d’arreu del món hi han participat per respondre a preguntes de gran profunditat que no només feien referència a les necessitats corporals o materials.
Prop d’un centenar de teòlegs i agents de pastoral han escoltat mig miler de persones distribuïdes pels sis continents. Barcelona ha estat una de les ciutats involucrades en aquesta iniciativa que vol integrar les veus dels qui pateixen al Sínode de la Sinodalitat. Fins i tot, el grup pilot de la metodologia d’aquest projecte internacional va prendre forma a la capital catalana, segons explica el seu director, Sergio Massironi.
La fe dels qui viuen als marges de la nostra societat és part essencial del futur de l’Església. És important poder conèixer i compartir les seves angoixes i alegries, com també reflecteix el testimoni, que publiquem aquesta setmana, del bisbe Nicolás Castellanos, missioner a Bolívia. En efecte, el sentir del poble fidel, el sensus fidei fidelium, recorre el Sínode 2021-2024.
