El 12 d’octubre a Roma, i el 14 a Barcelona, es van presentar els primers resultats del projecte Fer teologia des de les perifèries existencials, impulsat per la Secció de Migrants i Refugiats del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. Aquest projecte, que s’ha desenvolupat als cinc continents, “vol mostrar com la fe dels qui viuen als marges pot ensenyar moltes coses als pensaments i a la missió de l’Església”. Així ho destacava el cardenal Michael Czerny, prefecte del Dicasteri Vaticà per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. Sergio Massironi, director del projecte, va dir en la presentació que “anar a les perifèries existencials significa preguntar-se on i qui són aquells que l’Església tendeix a no veure i no estimar com a portadors de la paraula de Déu”. En total, s’han fet més de 500 entrevistes individuals i de grup de discussió en quaranta ciutats del món. S’han abordat deu temes comuns, derivats de l’anàlisi de tres documents del papa Francesc. Són concretament saviesa des dels marges, vulnerabilitat i tendresa, consciència ecològica, perspectiva de la dona, revelació i alegria, cristians en l’esfera pública des de nous paradigmes, esperança i confiança, sortir del clericalisme, acollir el desconegut, diàleg i trobada.
Com definiria el projecte Fer teologia des de les perifèries existencials?
Es tracta d’un projecte de recerca i, per tant, d’una experimentació i d’un intent de recórrer un nou camí en el fet de fer teologia. Un nou camí, primerament, perquè és un nou mètode per construir no pas en una determinada àrea geogràfica o cultural, sinó a escala internacional, és a dir, a partir de perspectives històriques i culturals diferents entre si. En segon lloc, nou també perquè és intern de la Santa Seu, en el sentit que és un dicasteri vaticà que promou en el seu interior una investigació teològica per fer un millor servei al magisteri del papa Francesc. El Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral està directament implicat en temes de Laudato Si i Fratelli tutti, particularment, sobre qüestions de doctrina social de l’Església. En altres paraules, el projecte de fer teologia des de les perifèries existencials ha aprofundit en temes que també són fonamentals en el treball diari del dicasteri.
Què ha d’aportar aquest projecte a l’Església i al món d’avui?
El papa Francesc ha manifestat sovint la impressió que la teologia s’ha convertit, com de vegades també l’Església, en una teologia excessivament introvertida. En la seva intervenció el 12 d’octubre, Mons. Armando Matteo deia que “sovint els teòlegs parlen la llengua dels teòlegs i tenen els problemes dels teòlegs”. En canvi, la teologia té el seu lloc en la missió de l’Església. Tots els cristians, arreu del món, tenen preguntes sobre la seva pròpia fe. És la mateixa vida la que posa a prova allò que creiem o la que demana a la nostra intel·ligència que trobi respostes noves a situacions noves. La teologia parteix d’aquestes preguntes de les persones, del Poble de Déu, sobre la vida. I hauria d’aprofundir en la revelació a partir d’aquestes preguntes per tenir després unes respostes comprensibles des de la vida d’avui. És a dir, molt sovint a la teologia li manca aquest punt de partida del Poble de Déu i aquest punt de retorn al Poble de Déu, i s’ha convertit en un diàleg totalment intern en el món teològic. Per tant, allò que hauria d’aportar aquest nou projecte és una nova experiència de relació entre la reflexió sobre la fe i la vida del Poble de Déu.
“L’Església ha de ser un factor de transformació de les nostres societats”
A la presentació a Roma dels primers resultats del projecte, el cardenal Czerny va assegurar que “la teologia, no només a la universitat sinó també en la missió, té un lloc primordial per escoltar i discernir”, dues actituds fonamentals per donar suport al Papa i als bisbes en el seu servei al desenvolupament humà integral. Com ha de ser aquesta “teologia dels pobres”?
Sabem que existeixen unes perifèries geogràfiques, per exemple, al voltant de les grans ciutats. I en el món, les ciutats es converteixen en megalòpolis. Les perifèries, des d’aquest punt de vista geogràfic, augmenten cada vegada més. I ja els sociòlegs han reconegut i estudiat, des de fa diverses dècades, fins a quin punt les perifèries geogràfiques són llocs en què es produeixen dinàmiques interessantíssimes de transformació i de canvi des de la base.
Però el projecte parla de perifèries existencials. I això ens recorda que, en la societat i en l’Església, sovint existeix la persona que, en la vida, se sent fora, se sent marginada, aquell qui, des del centre que cadascú de nosaltres és, pateix el risc de quedar-se allunyat, de no ser vist. Per tant, certament hi ha els pobres, però alhora és pobre també el qui ja no reconeixem, ja no veiem i ja no escoltem. El Dicasteri per al Desenvolupament Humà vol que l’humanisme cristià creixi, es desenvolupi, ens faci viure en un món millor, alhora que porta en el cor el fet que l’Església sigui un factor de transformació de les nostres societats. En definitiva, necessita una teologia que comenci a veure els invisibles i a escoltar el qui no és escoltat. En aquest sentit, és interessant que un dicasteri que s’ha dedicat sempre a lluitar per la justícia i a sostenir les causes necessàries per a una millora del món, ho visqui també amb una reflexió teològica, perquè es fa més explícit precisament com l’anunci de l’evangeli, la continuació de la missió de Jesús i allò que ens importa.
“La fe no neix a les facultats de teologia, sinó a la vida del Poble de Déu”
El projecte parteix de la idea que “els problemes, les crisis i el crit dels qui demanen aigua, pa, la pau, la justícia i l’alliberament” formen part de la teologia. Quin sentit té això? Com s’explica?
És molt clar, a l’evangeli, que el Regne de Déu, en manifestar-se en Jesús, canvia la realitat. I la canvia alliberant-la, ampliant-la, posant en discussió totes les representacions sobretot de Déu, més que no pas de l’ésser humà, que són empresonadores, que són degradants. Segurament la teologia de l’alliberament a l’Amèrica Llatina va ser un gran moviment de pensament que es va interessar per aquesta dimensió. Avui nosaltres estem treballant arreu del món precisament perquè, a partir de qualsevol perspectiva cultural i dins de sensibilitats i experiències molt diverses que formen part del dia a dia de l’Església catòlica, pugui haver-hi un pensament no abstracte, sinó arrelat en la vida dels fidels. Des d’aquest punt de vista, cadascun de nosaltres té unes esperances, uns sofriments, unes tensions que viu personalment o amb les persones que té al voltant en una societat que canvia ràpidament. En altres paraules, la teologia no pot quedar fora d’un món que canvia.
El papa Francesc, des d’aquest punt de vista, està molt preocupat davant d’una teologia que es quedi sempre igual en un món que canvia, perquè el risc és que ja no parli mai més a aquest món i que, per tant, l’Església es cansi d’entendre’l i d’anunciar l’Evangeli de sempre.
“Prostitutes, migrants, interns de presó, ens han impressionat per la nitidesa i intel·ligència de la seva fe”
També a la presentació del projecte, el cardenal Luis Antonio Tagle va parlar dels “pobres com els nostres evangelitzadors”, encara que a les nostres societats se’ls consideri una minoria. De fet, va assegurar que són grans oients de la Bona Nova de Crist i de l’Evangeli. De quina manera els pobres ensenyen teologia i són testimonis de Jesucrist?
En aquest any de treball, hem entès encara millor que la teologia és un treball dels teòlegs. Però el treball dels teòlegs és un treball dels creients. També els teòlegs haurien de ser uns creients, i la fe no neix pas a les facultats de teologia, sinó a la vida del Poble de Déu. Des d’aquest punt de vista, el Poble de Déu té un sensus fidei, com diu el Concili Vaticà II, és a dir, una intel·ligència de la fe, una capacitat, un pressentiment, una intuïció de Déu que és veritablement sorprenent.
Barcelona, des d’aquest punt de vista, ha estat en el nostre projecte una ciutat extraordinària. Al gener i al febrer passat, un grup pilot format per uns 15 treballadors de l’Església de Barcelona van escoltar, des de diversos àmbits, els habitants de les perifèries existencials. I com vam explicar el mes passat en una trobada pública a Barcelona, les persones que hem escoltat han estat sorprenents en les seves respostes, és a dir, capaces d’una creativitat de llenguatge, d’un sentit de fe, que fa reaccionar com Jesús quan, segons diu l’evangeli de Lluc, “enalteix l’Esperit perquè el Pare ha revelat als senzills tot això que ha amagat als savis i entesos”. Així, prostitutes, migrants, interns de presó, ens han sorprès i impressionat per la nitidesa i la intel·ligència de la seva fe.
“Els resultats han contribuït a la redacció del document per a la fase continental del Sínode”
Quina aportació farà al projecte en el Sínode de la Sinodalitat, on l’escolta i el discerniment són la clau?
L’intercanvi amb el procés sinodal ha estat constant, precisament perquè el mètode de treball és un mètode sinodal, és a dir, que hem caminat junts. En el fons, tot el sínode en la vida de l’Església és aquest avançar junts, escoltant i aprenent. I concretament els resultats que hem recollit, en l’informe que els coordinadors dels diversos continents han preparat i que han estat compartits amb els responsables del procés sinodal, han contribuït a la redacció del document per a la propera fase, la continental. Però alhora estem a disposició del qui condueix el Sínode per poder donar suport, des de la nostra petitesa i des del punt de vista teològic, a totes les fases que vindran. És veritablement una ocasió molt interessant, perquè els mètodes han estat semblants i alhora diversos. El Sínode ha recorregut tota l’estructura institucional de l’Església, partint dels nivells parroquials, diocesans, de les conferències episcopals nacionals, etcètera. En canvi, el papa Francesc ha volgut que, en un any i discretament, sense gaire publicitat, aquest projecte se saltés tots els nivells institucionals. I només amb una vegada en què s’ha fet aquesta escolta, s’han compartit ja els resultats amb les Esglésies, els bisbes, les diòcesis dins aquest procés de retorn encara en curs. En definitiva, es tracta d’un camí integral.
“El papa Francesc ha volgut que aquest projecte se saltés tots els nivells institucionals”
Com es desenvoluparà, els propers mesos i anys, el projecte “Fer teologia des de les perifèries existencials?
Estic amatent a allò que demanin els superiors del dicasteri i també, d’alguna manera, tota la Cúria Romana. Sigui com sigui, em sembla que hi ha almenys tres direccions. La primera és interna del Dicasteri per al Desenvolupament Integral. Volem que tot allò que ha estat el projecte d’un any es converteixi en una àrea d’investigació teològica estable dins del dicasteri. En altres paraules, la teologia forma part del treball pastoral de l’Església. Els dicasteris serveixen el Ministeri del Papa. I la teologia no és només una qüestió d’universitats. També en l’interior del treball ordinari de la pastoral, és important tenir-la com una investigació permanent. Aquest és un aspecte. Després, han nascut unes amistats entre els teòlegs i unes relacions entre ells i les persones escoltades. Per tant, tot aquest seguit de lligams tindrà la llibertat de madurar, de créixer, d’ampliar-se com una xarxa de persones que creuen en una teologia feta d’una manera nova. I finalment crec que aquesta col·laboració amb el Sínode arribarà a ser els propers dos anys, el 2023 i el 2024, molt important, també pel que fa a sinergies i col·laboració.
