La interpretació que fem els cristians i l’Església a la proposta de l’evangeli passa per pautes concretes de vida. Tots compartirem que la serenor ajuda a la pregària i a les relacions interpersonals, que una vida austera, solidària amb l’altre, empàtica amb el patiment de les persones és desitjable. La caritat en termes econòmics, de temps, de tracte, és una forma de ser i actuar a conrear. I així podríem continuar enunciant virtuts, formes de ser desitjables, formes de fer de la persona que estima. Al llarg de la història l’Església ha presentat aquests ideals amb més o menys exigència, amb més o menys concreció, amb criteris estrictes a seguir o com a crides sobre la consciència individual.
“Els trets individuals condicionen les propostes d’autoexigència en el millorament personal”
JOSEP ORIOL PUJOL I HUMET (director general de la Fundació Pere Tarrés)
En les propostes de model per a les persones, quan dialoguem amb un tercer, no seria bo estar especialment atents a com és cadascú i en quin moment es troba? Convidar a determinada actitud, que sabem que despertarà la consciència en l’altre, implica un respecte molt gran per aquest. Sabem explicitar la proposta o suggeriment indicant que cal assumir-la amb exigència dins les limitacions o trets de cadascú? La pauta sobre el dejuni i abstinència quaresmals vinculada a l’edat hem de saber traslladar-la, per exemple, a l’exigència de recolliment en l’hiperactiu per tret psicològic. Aquell ideal de senzillesa pot venir condicionat per exigències socials a determinada responsabilitat o forma d’expressar respecte en moments concrets. Així com els carismes, les diferències psicològiques, fisiològiques, relacionals, de responsabilitat social són ben diverses. Els trets individuals condicionen les propostes d’autoexigència en el millorament personal. Aquells que acompanyem, que compatim grups de reflexió, que sabem que influïm sobre altres persones, ¿estem prou atents a fer propostes des de la flexibilitat, des de la proporcionalitat en els suggeriments que puguem formular? Ningú no hauria de fer patir, que sí esforçar-se, per avançar vers un ideal humà.
