Aquesta és una qüestió oberta, potser més de de l’eclesiologia que des de l’estudi bíblic. I no perquè els biblistes hagin trobat la resposta correcta i exacta sinó més aviat perquè no sol ser un dels temes d’estudi i discussió entre els que es dediquen a estudiar la Bíblia. Perquè, en definitiva, des de l’exegesi no es desprèn aquesta única resposta que, des d’altres instàncies i disciplines, es podria pretendre.

I, d’altra banda, com a qüestió oberta que és, trobem una bona mostra de respostes possibles que uns i altres en moments diferents han formulat. Veguem-ne alguns exemples:

—L’elecció dels Dotze, com el primer dels passos en crear la petita però primera comunitat.

—El primat de Pere, acceptant la interpretació i traducció que es fa de les paraules de Jesús amb aquests dos binomis: roca-pedra i comunitat-Església.

—L’Últim Sopar, en què per primera vegada l’assemblea reunida celebra l’Eucaristia. Aquesta assemblea és l’Església que camina i pelegrina en la vida terrenal.

—Jesús a la Creu, especialment quan fa entrega de la seva Mare al Deixeble estimat, que ens representa als seus seguidors, l’Església, com a deixebles estimats de Jesús.

No podem obviar que n’hi ha que defensen que Jesús no va fundar l’Església i, fins i tot, n’hi ha que sostenen que Jesús no la va voler fundar.

Però fins i tot el que creiem que sí que ho va voler i que sí que ho va fer hem de reconèixer que no podem respondre amb exactitud respecte d’un únic moment fundacional. Potser perquè es tracta més aviat no d’un sol moment sinó de tot un itinerari amb diversos moments complementaris.