En l’àmbit de les qüestions litúrgiques serà un goig ben aviat tenir a les mans la tercera edició del Missal Romà en català. Els membres de la CIL l’han preparada, amb cura i no sense dificultats, durant anys. Diem nou Missal per a dir, ja que pròpiament no és nou, el Missal de l’Església actualitzat, sobretot pel que fa al santoral. Tenir l’edició nova del Missal ha de ser motiu per descobrir què és un Missal. Aquest no és un llibre qualsevol, és el llibre que conté la pregària de l’Església per celebrar el do més gran, l’Eucaristia que el Senyor ens ha deixat, memòria de la seva ofrena pasqual, presència seva entre nosaltres, nodriment i penyora de la vida eterna. El papa Francesc, amb la seva bellíssima, profunda i espiritual exhortació Desiderio Desideravi ens convida a celebrar la litúrgia amb estupor. D’on ve la raó d’aquest estupor? Només hi ha un motiu: en la litúrgia hi ha el Senyor. L’estupor per la litúrgia no ve per les formes externes, sinó pel que és en si mateixa. També ens exhorta a la sempre necessària formació litúrgica. La recepció de l’edició nova pot ser una bona ocasió per fer-la. La formació litúrgica no s’ha de donar per suposada, sempre és nova i urgeix.
El Missal preserva l’Eucaristia i l’allibera de tota desvirtuació. Per això l’observança de les rúbriques és important. En la litúrgia tot té un sentit, no hi ha res superflu. El Missal, en continuïtat amb la tradició orant, conté la fe de l’Església feta pregària. La norma de la fe ve de la norma de la pregària. És la profunda relació que hi ha sempre entre lex credendi i lex orandi. En aquest sentit és signe de comunió.
El Missal no és el llibre del celebrant només, pertany a l’assemblea que celebra. Totes les pregàries que conté són de l’Església i per l’Església. Es poden comptar amb una mà les pregàries que el celebrant diu per ell tot sol durant la celebració. Totes les pregàries són presidencials: expressen la pregària de tots. Això es manifesta amb la invitació a la pregària que sovinteja amb l’aclamació: Preguem o en el diàleg que introdueix la pregària eucarística. També amb l’Amén del final amb el qual la pregària que ha fet un de sol, esdevé la pregària de tots. També s’ha de fer notar que en la història dels llibres litúrgics mai consta el nom del qui ha composat la pregària. Aquest anonimat expressa que el subjecte orant és l’Església.
No s’hi val dir: hi ha un nou Missal, el comprem i prou. No! Cal fer-ne recepció, estudiar-lo, meditar-lo i descobrir-ne tota la riquesa que conté. També les possibilitats que té des del punt de vista pastoral. Molt sovint es constata el desconeixement dels llibres litúrgics, els quals són usats des del punt de vista pràctic, i no com a lloc de la mistagogia del poble de Déu, que, a través de la celebració, s’introdueix en el Misteri del Senyor glorificat. Acollim, doncs, amb goig la renovada edició de Missal Romà, tant els celebrants com els fidels i és de desitjar que en les diòcesis sigui presentat amb tots els seus significats: litúrgic, evangelitzador i espiritual. Felicitem, també, els qui l’han preparada. Tant de bo puguem començar el nou any litúrgic amb el nou Missal.
