El dimecres 9 de novembre, amb motiu de la solemnitat de la dedicació de la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma, va tenir lloc la primera execució de la Missa Locus Iste, composta pel P. Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat i actualment president (degà) del Pontifici Institut Litúrgic de Roma.
Com va rebre personalment l’encàrrec de compondre una peça per a la festa de la dedicació de Sant Joan del Laterà?
Va ser una petició que em va arribar del Vicariat de Roma i que es va concretar en una entrevista amb el cardenal vicari Angelo de Donatis, ara fa un any. La petició era de compondre la música per al Propi (cant d’entrada, salm responsorial, verset de l’al·leluia, cant de comunió) i també per a l’Ordinari (Kyrie, Glòria, Credo Apostòlic en italià, Sanctus i Agnus Dei). Tot havia d’estar llest per la Solemnitat de la Dedicació de la Basílica del Laterà, que s’escau el 9 de novembre. Vaig prendre un temps per copsar l’estil i les necessitats acústiques del lloc on s’havia d’interpretar i em vaig posar a escriure fins a trobar una música que respongués al llenguatge musical contemporani, però que permetés la participació activa de l’assemblea, tal com vol el Vaticà II, i al mateix temps s’adaptés al ritme litúrgic de la celebració actual. Així va néixer la Missa Locus iste (2022) (literalment: “aquest lloc”, parafrasejant el tema de l’antífona de la Dedicació que diu que aquest és el lloc on Déu es trobarà amb el seu Poble). La missa es va estrenar al Laterà en la celebració eucarística del 9 de novembre, cantada pel Cor Cererols i dirigida pel mestre Marc Díaz; va presidir el mateix cardenal De Donatis, amb la Basílica plena de fidels. Va ser retransmesa per Tele Pace i pel canal YouTube.
Què és el que vol transmetre amb l’obra Locus iste? Com la descriuria?
No m’agrada parlar sobre la meva música; és millor escoltar-la. La missa Locus iste (2022) parteix de la tradició polifònica romana que vol que el text sigui el principal. Per tant, els ritmes i les harmonies volen explicar el text litúrgic. D’altra banda, no he volgut renunciar a l’estil contemporani musical, ni tampoc a la tradició modal que caracteritza la música litúrgica des de fa segles i que, especialment a Montserrat, es conserva encara fins avui. Per tant, és una música austera, sòbria, que vol fer viure i entendre els textos litúrgics alhora que no vol cedir gens en el camp de l’exigència de la qualitat musical que correspon a la dignitat de la celebració de l’eucaristia. Però essencialment és música litúrgica; per tant, basada en el text litúrgic, que vol donar glòria a Déu i afavorir la santificació dels fidels.
“És una música austera, sòbria, que vol fer viure i entendre els textos litúrgics alhora que no vol cedir gens en el camp de l’exigència de la qualitat musical que correspon a la dignitat de la celebració de l’eucaristia”
Hi haurà ocasió properament de poder sentir la composició a Montserrat o en algun altre lloc de Catalunya?
M’han arribat ja algunes peticions per poder obtenir la partitura, tant de Catalunya com d’altres parts del món. Espero que aquesta música trobi el seu espai. De fet, la Festa de la Dedicació del Laterà està en el calendari litúrgic romà i se celebra arreu per evidenciar la unitat entre les esglésies locals amb la catedral de Roma i amb el Sant Pare, expressant el vincle en la caritat. Espero que en breu estarà llesta la partitura per a la seva publicació. I és que, quan una música s’interpreta públicament, deixa de pertànyer al compositor i passa a ser dels que l’escolten, emprèn una vida pròpia; almenys, aquesta és sempre la meva experiència.
Com veu el panorama actual de la composició de música litúrgica?
A Catalunya, amb alguns signes d’esperança. El mateix fet de poder tenir un Cor Cererols, dirigit pel mestre Marc Díaz, que van ser els que van interpretar la Missa al Laterà, és un signe de qualitat. L’experiència de les Misses Polifòniques a Barcelona i l’esclat de joves compositors i organistes de gran qualitat asseguren un futur també per a la música litúrgica a casa nostra. Malgrat això, la qualitat musical de les nostres celebracions és molt baixa. Molt del repertori de l’immediat postconcili no reuneix els nivells musicals mínims per a la celebració litúrgica; d’altra banda, l’abandó del cant gregorià ha provocat un deslligament del sentit d’universalitat que fins i tot el Concili Vaticà II va voler preservar: només cal llegir Sacrosanctum concilium. Aquesta realitat, però, a Europa i a altres parts del món no és tan precària com a casa nostra. Ens cal molta formació litúrgica i musical; el mateix papa Francesc exhorta en la seva darrera carta apostòlica Desiderio desideravi a una formació litúrgica seriosa i vital. Des del punt de vista musical tenim els mitjans, però cal aprofundir molt en la formació, la cura i la qualitat del cant en la litúrgia.
