Qui entra a les naus de la Sagrada Família se sent commogut i experimenta una joia interior. És així pel projecte arquitectònic d’Antoni Gaudí i pels vitralls de Joan Vila-Grau, que li donen lluminositat, color i recolliment espiritual.

El 1999 Joan Vila-Grau acceptà el gran repte de dissenyar els vitralls. Amb l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol decidiren de començar pel del finestral central de la Façana de la Passió, que acabava de construir-se.

Joan Vila-Grau, artista polifacètic, tenia una gran experiència en el projecte i restauració de vitralls i havia estudiat els vitralls catalans, gòtics i modernistes. Però projectar els de la Sagrada Família era enfrontar-se amb una obra monumental. Calia tenir en compte i acostumar-se a les grans dimensions, tant dels espais com dels vitralls. Calia seguir les poques, però clares indicacions d’Antoni Gaudí i, sobretot, entendre l’arquitectura i les formes dels finestrals, definides en els models de guix. Els finestrals de Gaudí estan formats d’obertures hiperbòliques que s’intersecten i donen lloc a formes estrellades que recullen, estenen, projecten i difonen la llum cap a l’interior.

Artista polifacètic, tenia una gran experiència en el projecte i restauració de vitralls i havia estudiat els vitralls catalans, gòtics i modernistes

L’artista concebé el conjunt de vitralls com una unitat. Optà per vitralls no figuratius, que s’expressen amb la composició, ordre i ritme dels colors. Al damunt s’hi escriuen els noms de sants i santuaris de tot el món i els noms de paràboles i al·legories.

El finestral de la Passió conté a la base colors vermellosos que evoquen la Passió i en el vitrall el·líptic vidres incolors i lluminosos que representen la resplendor del moment de la Resurrecció. Després Vila-Grau inicià els vitralls de les naus i també el de l’altre transsepte, el del Naixement, on amb els colors aconseguí fer invisible l’ombra del xiprer exterior.

A les naus, els vitralls ens acompanyen des de l’entrada principal cap al creuer i el presbiteri. S’inicien a llevant amb colors freds, blaus. I, en canvi, a ponent amb colors ben càlids, vermellosos i després ataronjats que s’encenen a la tarda i il·luminen la nau lateral de sota la cantoria, tot ressaltant les formes dels finestrals, que palpiten tal com si fossin les fulles d’un arbust. Tant a una banda com a l’altra, els colors es transformen progressivament fins a groguencs i verdosos en el creuer. A l’absis, a les escales i a les capelles, es produeix una gradació de colors similar. Tot és una «simfonia de colors» en paraules del mateix Vila-Grau.

Gaudí desitjava que els finestrals de la nau central, entre 30 i 45 metres, fossin incolors per augmentar la sensació d’elevació de l’espai i il·luminar la volta. La resposta de l’artista als desitjos de l’arquitecte fou oferir uns vitralls també emplomats amb vidres sense color de diferents textures: són d’una gran delicadesa i una novetat.

L’artista passava moltes hores a les naus, contemplant-les en diferents moments del dia, copsant les formes, veient els punts de vista, la mida que havien de tenir els ploms… Després, al seu acollidor estudi —on rebia tothom molt generosament i els delectava amb l’explicació de l’obra o qualsevol tema d’art—, creava les aquarel·les dels futurs vitralls, colors d’aquarel·la que  ell ja veia de vidre de color traspassat pel sol. En aquarel·la ha deixat el projecte dels vitralls per a la Façana de la Glòria, el superior (el·líptic) serà el més gran de l’interior que, seguint la voluntat de Gaudí, representa l’Esperit Sant.

En aquarel·la ha deixat el projecte dels vitralls per a la Façana de la Glòria, el superior (el·líptic) serà el més gran de l’interior que, seguint la voluntat de Gaudí, representa l’Esperit Sant

Joan Vila-Grau explicava com una senyora índia en veure els vitralls es va posar a plorar. Ella i tots agraïm la seva obra a la Sagrada Família creada durant uns vint anys de treball, i també la seva personalitat, sempre atenta, noble, amable, culta i de mirada i paraula apassionades per la bellesa.