La societat regida per l’economia requereix, com és lògic, el mercat lliure, regit per les lleis de l’oferta i la demanda, però la llibertat de mercat no significa que el mercat quedi sense reglamentació. En efecte, una llibertat sense regulació esdevé, sempre, una llibertat arbitrària al servei dels més poderosos.

Consegüentment, el qui vulgui la llibertat necessita també la reglamentació per tal que la llibertat pugui desenvolupar-se correctament sense esdevenir un pur darwinisme econòmic o social. La llibertat necessita reglamentació per estar protegida contra els monopolis i els interessos de poder. Quan, en nom de la llibertat, es transgredeix l’ètica, s’acaba beneficiant només els més poderosos.

El mercat total no és compatible amb la dignitat humana. Aquesta tesi de l’antropologia cristiana no ignora que les funcions del mercat i de la competència puguin ser instruments útils per al desenvolupament integral dels pobles, però aquestes funcions tenen únicament el mateix valor que els parèntesis socials en què les reclou una societat protegida pels principis ètics.

Si aquests parèntesis són massa dèbils o bé no existeixen en absolut, aleshores el mercat desenvolupa la força dels forts i la debilitat dels dèbils: separa violentament els uns dels altres, polaritza. A més, es planteja la qüestió de si tot ésser humà i tot ésser viu es pot convertir en una mercaderia i pot ser objecte d’intercanvi.

“La dignitat humana ha de quedar a recer de la llibertat de mercat”

La dignitat humana ha de quedar a recer de la llibertat de mercat. Els béns del medi ambient que són del tot necessaris per a la vida, les llibertats i el dret, no es poden comercialitzar. Encara que això és clar en el pla moral, aquests béns estan sotmesos ja al comerç. El fet de confondre la llibertat humana amb el lliure joc de les forces del mercat produeix gairebé sempre limitacions de les llibertats.

En el fons, el problema moral del mercat és senzill; el que està en segon lloc no ha de posar-se en el primer. No s’ha de situar el mercat per sobre dels parèntesis en què se salvaguarda la inviolabilitat del cos, els drets humans, la democràcia i la llibertat, sinó tot al contrari. La lògica del mercat és acceptable mentre es desenvolupi dins dels reglaments que s’inspiren en els drets fonamentals.