Aquest relat ens recorda les tres temptacions del diable a l’inici de l’Evangeli. En tres ocasions el text ens diu que Jesús es temptat de salvar-se a sí mateix i es descriu fins a tres vegades el rebuig i les burles que va patir Jesús. Primer per part de les autoritats, és a dir, dels membres del Sanedrí (grans sacerdots, notables i mestres de la Llei) que no accepten un Messies que mori i que no salvi el seu poble. Després pels soldats, representants del poder romà, que no entenen que un rei no es defensi. I, per últim, per un dels criminals, que tampoc accepta un Messies que no se salvi a ell mateix, ni a ells. És significatiu el silenci de Jesús en les tres temptacions, que només trenca de manera solemne i amb autoritat («t’ho dic amb tota veritat») més endavant per anunciar la salvació a l’altre criminal. Lluc, per subratllar el caràcter salvífic de la creu, descriu com Jesús és crucificat per ser un salvador «fals», segons els jueus i els romans. La ironia del relat rau en les burles a Jesús perquè en les tres ocasions es diu que no fa res per salvar-se de la mort física, quan realment Jesús sí que és l’Elegit, el Messies, el salvador que ressuscitarà i salvarà la humanitat a través de la seva mort en la creu.
Malgrat l’aparença de fracàs, la mort de Jesús és el seu triomf, obre unes perspectives de perdó i salvació per a tothom, fins i tot per a un dels criminals: «avui seràs amb mi al paradís.» Hem llegit sovint en l’Antic Testament el perdó que Déu concedeix als qui creuen en Ell, malgrat el que hagin fet. Per exemple, en el relat de Caín que mata Abel o en el del rei David que comet adulteri i fa matar el marit de Betsabé. I és que l’amor de Déu no té mesura. Ara bé, si rebutgem l’amor de Déu no tenim escapatòria. Déu només actua quan la nostra resposta és positiva. El criminal «bo» reconeix la condició de rei de Jesús («recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne»). Ell s’ha penedit i convertit perquè reconeix el mal que ha fet i considera justa la seva condemna, per això estarà amb Jesús al paradís aquell mateix dia.
