El Mundial de futbol que se celebra a l’emirat de Qatar està desvetllant una ferma oposició per part de diverses entitats, com Amnistia Internacional, que porta lustres apuntant els abusos i vulneracions de drets de països amb riquesa especialment del món àrab com Qatar, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Bahrain. Segons el portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, aquests països “es vinculen econòmicament a clubs de futbol d’altres països (lliga francesa, anglesa) o a esdeveniments com curses de Fórmula 1 o la Supercopa espanyola de futbol (que paga l’Aràbia Saudita) amb l’objectiu de guanyar rellevància internacional i aparèixer als ulls del món com uns països moderns, que fan reformes, amables…”.
Aquesta estratègia, coneguda com sportwashing, significa el rentat de cara de països amb règims autoritaris i “amb una agenda lamentable d’abusos i vulneracions de drets humans a través de l’esport” i, segons Amnistia Internacional, s’està convertint en “una tendència global”. Darrere inversions milionàries en màrqueting s’amaga una realitat molt diferent “amb situacions internes de drets humans molt negatives: aplicació massiva de la pena de mort, abusos laborals, discriminació de la dona o col·lectius com l’LGBTI, persecució de l’oposició política i atacs a la llibertat d’expressió”. Per a Dani Vilaró, “les institucions que es vinculen a aquests països per motius simplement econòmics, obviant aquesta realitat de drets humans, sigui la FIFA, la Fórmula 1, la Federació Espanyola de futbol o altres, són còmplices d’aquestes vulneracions de drets humans i, mirant cap a una altra banda, contribueixen a perpetuar-les”.
Condicions dels treballadors migrants a Qatar
La minsa població de l’emirat necessita importar molta població estrangera per desenvolupar l’activitat econòmica del país, especialment la constructiva. Ara bé, les condicions en què desenvolupen aquesta feina són molt precàries. Amnistia Internacional recorda que “fins al 2017 va existir un règim laboral, anomenat kafala, que era una mena d’esclavatge modern: permetia als ocupadors retenir el passaport del treballador migrant, se’ls pagava molt poc, treballaven en jornades maratonianes (12 fins a 18 hores), en condicions molt lamentables d’habitatge, amuntegats en barracots, etc.”. Un fons del govern de Qatar “ha començat a pagar algunes quantitats a treballadors a qui s’han robat salaris, però centenars de milers segueixen sense rebre indemnització pels abusos laborals que han sofert en els últims deu anys”.
Malgrat que a partir del 2017 les autoritats de Qatar van aprovar un seguit de mesures per reformar el sistema laboral, “els abusos continuen arreu del país. Encara que les condicions han millorat en alguns casos, milers de persones continuen enfrontant-se a problemes com a retards, retenció o impagaments dels salaris, negació de dies de descans, condicions de treball insegures, obstacles per canviar de feina i accés limitat a la justícia, mentre que les morts de milers de treballadors segueixen sense investigar-se. Al país els treballadors encara tenen prohibit sindicar-se per defensar col·lectivament els drets laborals”, observa Vilaró.
De fet, segons assenyala Amnistia Catalunya, “el treball forçós i altres formes d’abusos continuen, especialment en el sector de la seguretat privada i en el cas dels treballadors domèstics, en la seva majoria dones. El pagament de comissions de contractació per aconseguir ocupació continua sent generalitzat, amb quantitats que oscil·len entre 1.000 i 3.000 dòlars. Moltes persones necessiten mesos o fins i tot anys per pagar el deute, la qual cosa provoca que es vegin atrapades en un cercle viciós d’explotació”.
Campanya perquè la FIFA compensi els treballadors migrants
10 de les 32 seleccions participants al Mundial s’han mostrat favorables a la campanya #PayUpFIFA, que demana que la FIFA destini una part dels seus ingressos pel Mundial de Qatar (uns 6.000 milions de dòlars) als treballadors migrants i les seves famílies pels abusos comesos. “Xifrem aquesta quantitat en 440 milions de dòlars. A la Federació Francesa de Futbol se li han afegit Alemanya, Bèlgica, Brasil, Anglaterra, Holanda, Dinamarca, Gal·les, Suïssa i Austràlia”, celebra Vilaró.
No és el cas de la Federació Espanyola: “Des d’Amnistia aquests anys hem intentat mantenir una reunió amb el seu president, Luis Rubiales, per explicar-li les nostres denúncies i plantejar algun suport a les demandes, li hem enviat fins a sis cartes demanant aquesta reunió i ni tan sols ens ha donat resposta. No n’esperem res.” Cal recordar que el Barça va tenir una relació de patrocini amb Qatar, àmpliament avalada pels socis.
Segons Vilaró, això és signe de la “complicitat amb l’sportwashing. Per interès econòmic un club permet l’entrada de capital tacat de sang en forma de patrocini i no es qüestiona l’ètica de mantenir una col·laboració estreta amb un règim repressor dels drets humans. Ho hem vist al Barça amb Qatar, però també al París Saint-Germain (un fons de Qatar és propietari del club), el Manchester City amb els Emirats Àrabs Units i altres equips de la Premier anglesa. Tots aquests clubs i institucions com la FIFA o la Fórmula 1 haurien de reflexionar profundament: les qüestions relacionades amb els drets humans no són menors i no s’haurien d’amagar sota la catifa… Comprometen seriosament la imatge de clubs i institucions i plantegen qüestions morals i ètiques que pensem que són essencials i s’haurien de tenir en compte”.
