Aquest ha estat un inici de curs on les necessitats socials s’han fet ben paleses a l’escola cristiana. A les aules hi entren cada dia alumnes amb les seves il·lusions, ganes d’aprendre, de compartir, de jugar…, però també amb les seves situacions personals i familiars: marginalitat, desnonaments, problemes de salut, desatenció familiar… Són infants i joves amb necessitats diverses, molts cops materials però també d’acompanyament i suport. Segons l’enquesta de condicions de vida del 2021 de l’Idescat, a Catalunya hi ha un 32,6% de menors de 16 anys en risc de pobresa i exclusió social. La crisi econòmica i la pandèmia han incrementat la vulnerabilitat de molts alumnes.
L’escola d’iniciativa social acull molts d’aquests alumnes i les seves famílies. Ho fa per vocació i perquè és la nostra missió. Només cal recordar els orígens de moltes escoles de congregacions o parroquials que van ser creades per donar una bona formació a gent que en quedava exclosa. Els centres i els equips educatius esmercen molts esforços no només perquè tinguin una bona educació, sinó per compensar moltes d’aquestes mancances que l’administració no arriba a cobrir: des de beques menjador, ajuts per llibres i material, fins a alfabetització de les famílies. En aquesta tasca, la col·laboració amb entitats com Càritas és essencial ja que es dona una resposta més integrada i completa.
Cal assenyalar que el compromís social de l’escola cristiana és molts cops desconegut o ignorat. Les dades ho demostren: ens vam comprometre a escolaritzar més de 21.000 alumnes amb necessitats socioeducatives i ho estem fent a més de 24.000. L’administració, però, només hi ha dedicat 12M€ dels 21M€ als quals es va comprometre. Deixar els centres sense aquests suports és desatendre l’alumnat més vulnerable.
Ens vam comprometre a escolaritzar més de 21.000 alumnes amb necessitats socioeducatives i ho estem fent a més de 24.000
Catalunya ha de poder oferir una educació de qualitat i d’equitat als més joves i no ho podrà fer sense l’escola d’iniciativa social. Les escoles cristianes continuem compromeses a generar oportunitats educatives per a tothom, independentment de la situació familiar, origen o religió. Tanmateix, és imprescindible que les administracions públiques hi dediquin els recursos suficients perquè això sigui factible. La responsabilitat no pot ser desigual, com ho és ara.
