La grandesa d’un país i el seu progrés moral es pot mesurar en funció de com tracta els infants i la seva gent gran. Sens dubte, tant els avis com els més menuts són els col·lectius més vulnerables a qualsevol territori. A casa nostra, si mesurem el tracte que els dispensem potser ens adonarem de la nostra feblesa com a societat. En aquest número de Catalunya Cristiana, parlem concretament de pobresa infantil amb un ampli reportatge elaborat per Joan Andreu Parra, que recull dades preocupants: prop de mig milió d’infants i adolescents menors de 18 anys viuen en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Una altra dada que ens convida a reflexionar: més de la meitat de llars amb menors, un 52%, no poden pagar les despeses relacionades amb la seva llar, ens diu l’Informe FOESSA 2022 «Exclusió i desenvolupament social a la diòcesi de Barcelona».
“Rere les xifres que quantifiquen la pobresa, s’amaguen testimonis esgarrifadors de persones amb noms i cognoms”
Rere les xifres que quantifiquen la pobresa, s’amaguen testimonis esgarrifadors de persones amb noms i cognoms, germans i germanes que viuen entre nosaltres. A l’exhortació apostòlica Amoris laetitia, el papa Francesc ens diu: «Vull destacar la situació de les famílies sumides en la misèria, castigades de tantes maneres. (…) L’Església ha de tenir una especial cura per comprendre, consolar, integrar, evitant imposar-los una sèrie de normes com si fossin una roca, que fa que se sentin jutjades i abandonades precisament per aquesta Mare que està cridada a apropar-los la misericòrdia de Déu. D’aquesta manera, en lloc d’oferir la força guaridora de la gràcia i la llum de l’Evangeli, alguns volen “adoctrinar”, convertir-los en “pedres mortes per llançar-les contra els altres”» (Amoris laetitia, 49).
Immersos en l’Advent, un temps d’esperança, i amb la il·lusió del desig de qui ha d’arribar, cal que ens preguntem si estem fent prou en matèria d’ajudes socials i serveis per a les famílies, si bé hem de reconèixer l’esforç de l’administració pública en aquest camp. Un cop més, també cal posar en valor l’acció de les entitats socials d’Església, com Càritas, que combinen la seva tasca assistencial i caritativa amb la denúncia de les situacions de pobresa i d’exclusió social. Sigui com sigui, aquest Nadal us animem a regalar la nostra solidaritat amb els més vulnerables.
