Sovinteja l’expressió, i segurament amb raó, que no hi ha joves a l’Església, però ens manca anar una mica més enllà i valorar els qui ja hi són i veure i fer visible el que realment s’està fent i sobretot saber escoltar què demanen a l’Església i què voldrien millorar. Fora bo, de tant en tant, no ser tan negatius i acollir i apreciar allò que tenim i que no és tan minso com hem assumit.

Aquestes darreres setmanes diferents mitjans eclesials i fins i tot generalistes, s’han fet ressò de l’informe que ha publicat l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Universitat Ramon Llull, en col·laboració amb la Universitat Catòlica Portuguesa, i el suport de Porticus Ibèria. El treball que porta per títol Mapa de necessitats, recursos existents i bones pràctiques en pastoral per a la formació espiritual dels joves a Espanya i Portugal és una anàlisi acurada del que s’ofereix o generen els joves pastoralment en les diòcesis espanyoles i portugueses. El pal de paller de tota la investigació és l’exhortació apostòlica postsinodal Christus vivit del papa Francesc.

Diferents investigadors acadèmics van parlar amb cadascuna de les diòcesis —s’ha de dir que algunes més disposades que d’altres— i amb grups i moviments per saber què mancava, què es tenia i què estava funcionant en la seva portio d’Església de cara a la pastoral juvenil i la formació espiritual dels joves.

El resultat destaca que l’escolta, l’acompanyament, la sostenibilitat i la coordinació són claus que els joves catòlics reclamen a l’hora d’activar iniciatives de formació en la fe.

El primer que vol mostrar aquest mapa, explicat al llarg de més de 100 pàgines, són les iniciatives de pastoral juvenil a les diòcesis d’Espanya i Portugal per conèixer quins elements destaquen i quins prefereixen els joves. Per arribar a certes conclusions la tasca va ser complexa sobretot perquè el confinament per Covid-19 es va fer present, però això ha permès que es tinguin en compte iniciatives digitals que han fet avançar l’Església en aquestes qüestions cibernètiques i algunes ja s’han quedat, malgrat que no podem perdre de vista que els joves prefereixen les iniciatives presencials.

De les conclusions se n’extreu, primer que tot, quelcom de tota la vida, però que potser ara en temps de sinodalitat fora el moment de corregir. Els joves demanen més escolta per part de les diòcesis i institucions eclesials en el moment de dissenyar les accions de pastoral juvenil, volen ser protagonistes d’allò que se’ls proposa, desitgen oferir i liderar iniciatives dels joves per als joves. Parlen d’una formació en la fe amb els joves, no només per als joves. També cal destacar fermesa a l’hora de demanar una pastoral de processos i no d’accions puntuals. D’aquí la importància de l’acompanyament personal i grupal sostingut en el temps, la continuïtat és una clau que cal tenir molt present.

I per últim, es detecta la necessitat d’una major coordinació entre diòcesis, moviments o grups i així realitzar accions de pastoral conjuntes que tinguin més impacte.

Per arribar a les conclusions es va fer un rastreig web força exhaustiu i es van localitzar 633 iniciatives de pastoral juvenil i universitària a Espanya i Portugal, fetes per 380 institucions catòliques. També es va fer una enquesta a 66 organitzacions catòliques dels dos països (diòcesis, entitats diocesanes, moviments, centres educatius…), i se’ls va preguntar sobre les iniciatives portades a terme, els objectius, i els reptes que es troben.

D’altra banda, es van enquestar 220 joves dels dos països, preguntant en quines iniciatives s’impliquen, quins aspectes d’aquestes iniciatives els semblaven més interessants i quins eren els reptes a l’hora de participar en activitats de pastoral juvenil.

Finalment, es van fer 30 entrevistes en profunditat a experts en la temàtica i delegats de pastoral juvenil de diverses diòcesis i organitzacions catòliques de tots dos països i dues reunions amb representants de les organitzacions i joves que lideren iniciatives de pastoral juvenil.

El treball s’il·lustra amb un bon nombre de dades estadístiques i gràfiques que mostren on som i cap on anem o hauríem d’anar. Una publicació clara, aterrada, pionera, que inicia un camí d’investigació per ajudar als agents de pastoral en l’elaboració d’iniciatives i plans de formació espiritual adreçats als joves. Com deia un filòsof antic, “la millor pràctica és una bona teoria”, i aquí tenim teoria arrelada en la pràctica per generar al mateix temps una millor pràctica de pastoral juvenil en les nostres diòcesis.