Els conflictes bèl·lics i la inestabilitat que afecten grans extensions d’Àsia i Àfrica provoquen un exili de persones que busquen a Europa la pau que no troben a la seva terra natal. Des de fa anys països com Síria, Etiòpia o l’Afganistan han vist com milers dels seus habitants es veien obligats a convertir-se en refugiats. Però per a la majoria d’ells el periple es converteix en un malson i acaben malvivint en camps de refugiats d’estats, com ara el Líban, que no poden assumir amb condicions els milers de persones que hi arriben.

Per tal de donar sortida a aquest col·lectiu humà la Comunitat de Sant’Egidio té en funcionament des del 2015 una iniciativa de corredors humanitaris, HUMcore, que ha permés que més de 5.000 refugiats hagin trobat una nova llar a Europa. Aquesta experiència es va presentar el 2 de desembre passat a l’Observatori Blanquerna de Barcelona. En paraules del coordinador de la iniciativa, Lucio Barbetta, els corredors humanitaris “no són només una via d’escapada, sinó que impliquen tot un procés des del camp de refugiats fins a Europa, on se’ls acompanya i aconsella per aconseguir que s’integrin en la societat d’acollida”. Els quatre països europeus que han signat un acord amb Sant’Egidi per acollir persones refugiades són França, Itàlia, Bèlgica i Andorra, però segons Barbetta seria bo que altres estats s’hi incorporessin. De fet, Sant’Egidio té obertes converses amb el govern espanyol, però de moment encara no s’han traduït en cap acord.

Segons el coordinador de HUMcore, aquesta iniciativa permet l’arribada a Europa de refugiats d’una manera controlada i molt personalitzada, i així no queden desatesos: “Quan arriben aquí se’ls facilita sostre, manutenció, formació i tots els tràmits jurídics i administratius necessaris. D’aquesta manera assegurem que s’integren sense problemes al país d’acollida i, a més, demostrem, en contra de certs discursos polítics i ideològics, que la integració és possible i necessària.” Aquesta estructura de corredors humanitaris només pot funcionar si al país d’arribada hi ha particulars disposats a acollir els nouvinguts. Es tracta de famílies, parròquies o comunitats religioses que tenen prou espai per acollir almenys una família durant una estada llarga i prou capacitat per atendre’ls en tot el que els calgui. La iniciativa té el suport de la Fundació Asil, Migració i Integració de la Comissió Europea.