El referent indiscutible dels estudis sobre sant Joan del nostre país des del postConcili ens acaba de deixar. El seu ensenyament a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat ha marcat generacions de capellans, religiosos i laics. Recordo, de manera especial, la seva presentació dels discursos (en plural) de comiat de Jesús a partir de Jn 13, i el seu subratllat sobre tots els “Jo soc” de l’Evangeli, sigui amb atribut (“Jo soc la Llum del món” a Jn 8,12, etc.) o sense (“sabreu que Jo soc” a Jn 8,28), tot indicant la seva relació amb el “Jo soc el que soc” d’Ex 3,14). També va tractar el tema del temps, de l’Hora de Jesús a l’Evangeli, i la qüestió de la seva glorificació.
Sant Joan, però, no solament ha estat l’objecte del seu estudi sinó també la seva vida, des que va defensar la seva tesi doctoral a Roma sobre el verset: “La Veritat us farà lliures” (Jn 8,32). Ell mateix ha viscut amb una llibertat de paraula poc habitual! L’Evangeli de Joan va ser també la font de la seva pregària. Fins i tot va donar durant bastants anys Exercicis Espirituals de vuit dies solament amb textos de Joan.
La seva capacitat de lideratge el va portar a ser nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (principis dels 2000), director de l’Institut de Teologia Fonamental i, sobretot, provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya (1988-1995). Però també va tenir papers cabdals en patronats d’importants fundacions, com el d’Oxfam Intermón o el d’Esade.
Fora dels aspectes acadèmics, la seva passió era el mar i la pesca. Pertanyent a una família de Mataró amb caseta de pescadors a la Cala s’Alguer, no faltava mai a la seva cita estiuenca amb la barca de pesca, que s’havia de reparar cada any. El “signe” de la pesca miraculosa el vivíem sempre que sortíem amb ell a la barca, nosaltres, els que no en sabem res de peixos, però tenim la capacitat d’admiració dels deixebles. D’igual manera, l’Oriol es transfigurava quan trèiem la guitarra i el convidàvem a cantar havaneres, la Bella Lola, en particular.
En la seva malaltia, he pogut acompanyar-lo en la distància, per telèfon. Els seus discursos de comiat han deixat aflorar un home d’una profunda fe, que, en la seva hora, també ha estat capaç de ser obedient al Pare. La va viure com qui sap que “tot està acomplert”, amb una humil satisfacció pel que havia viscut. Prepara’ns també un lloc, allà a dalt!
