“En els moviments pacifistes sempre hi ha hagut gent impulsada per conviccions cristianes”, assegura Albert Quintana, coordinador de Justícia i Pau a Girona. L’Albert és una més de les persones de fe cristiana que aquests darrers mesos han decidit sumar-se a la campanya “Aturem les Guerres” —i en especial la d’Ucraïna— que va començar a primers de novembre passat a Catalunya.   

Ara cada setmana, hi ha concentracions pacifistes a Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Rubí, Sabadell, Terrassa, Sentmenat, Banyoles i Oliana, i el moviment creix. Els participants es troben un, dos o tres cops per setmana, durant mitja hora i en silenci, normalment davant de cada Ajuntament.

Segons Quintana, “com a cristians tenim el decàleg de les Benaurances. Només per la setena que diu: feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu, tots els cristians ja hauríem d’estar treballant i impulsant la pau”. Els cristians pacifistes també s’inspiren en la vida de Jesús, l’Evangeli i el papa Francesc que sempre ha apostat per la negociació i s’ha ofert com a mediador en la guerra d’Ucraïna.

ALBERT QUINTANA
“Només per la setena Benaurança que diu: Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu, tots els cristians ja hauríem d’estar treballant i impulsant la pau”

“Defensem la no-violència, perquè, què en podem esperar de la guerra? Ja ho veiem, la guerra destrueix la vida, la cultura, els mitjans i projectes de vida. A més quan acaba, ha deixat una llavor d’odi i costa molt recuperar la confiança i  els vincles entre la gent”, denuncia Albert Quintana.

Juntament amb Anna Martin, d’Oxfam Intermón, Quintana va impulsar les concentracions que ara es fan a Girona, amb el suport de la Coordinadora d’ONG. Martin recorda que “estem en contra de destinar tants diners a Defensa quan l’educació i la sanitat estan descuidades”.

A Oliana, Banyoles, i ara a Sentmenat, l’acció ha sortit de la iniciativa d’una sola persona. A Banyoles, Carme Àlex va decidir que havia de mostrar públicament el seu desacord amb la cultura bèl·lica i de la confrontació. Des del 8 d’octubre, cada dissabte, Àlex es planta davant de l’Ajuntament. Va començar sola però ara hi ha dies que son una vintena.

Indignació organitzada

“Per sort no ens han pres la capacitat d’indignar-nos”, diu Carme Àlex i afegeix, “a part de la destrucció d’Ucraïna, aquesta guerra la patim tots els països, uns perquè no hi arriben els cereals, a d’altres el combustible, és una guerra global i molt perillosa”. “S’estan gastant molts diners en armes que s’haurien d’invertir en solucions per reduir les conseqüències del canvi climàtic, que és el repte més important que té la humanitat ara mateix”.

CARME ÀLEX
“Els ucraïnesos tenen dret a defensar-se de la invasió russa, però davant del perill que comporta aquesta guerra, tots els esforços s’haurien de centrar a ajudar Ucraïna per la via diplomàtica”

La Carme Àlex es defineix com una mare i iaia preocupada pels fills i els nets. “Els ucraïnesos tenen dret a defensar-se de la invasió russa, però ha arribat un moment en què, davant del perill que comporta aquesta guerra, tots els esforços a nivell internacional s’haurien de centrar a negociar, ajudar Ucraïna per la via diplomàtica”, diu la Carme que és conscient que hi ha molts interessos que ho impedeixen.

“Davant d’aquesta situació tan terrible, quedes més tranquil·la si mostres la teva oposició a la guerra i com s’han fet les coses fins ara”, diu la Carme Gubert, que s’ha afegit al grup de Banyoles. “A les notícies només es pinta Rússia com la dolenta, però l’OTAN també hi ha posat cullerada. L’OTAN també hi té responsabilitat, en aquesta guerra. Es va estendre als països de l’Est quan van dir que no ho farien”, recorda Gubert.

L’exalcalde socialista de Peramola, Fermí Tordesillas, ja ha anat a protestar vuit dies davant l’Ajuntament d’Oliana. “M’indigna sobretot la posició d’Espanya i d’Europa. Quan envies bombes no saps sobre qui cauran, si sobre vells, nens, soldats… és posar més llenya al foc”.

Tordesillas creu que la guerra “es podria haver evitat amb el diàleg i la diplomàcia i els polítics europeus hi haurien tingut molt a dir, però no han estat a l’alçada i han fet seguidisme dels Estats Units”.

Com el moviment Roda de la Pau de Sabadell, o el cor la Turuta de Vilanova i la Geltrú, a Catalunya hi havia  grups que ja es manifestaven regularment en contra de les guerres. El moviment, però, s’ha incrementat des de principis del passat mes de novembre quan el veterà pacifista Martí Olivella va engegar la campanya “Aturem les guerres”. Això va animar molta gent a expressar la seva indignació públicament.

Cada migdia des de fa un mes, Olivella reuneix un grup de persones davant la delegació de Defensa de Barcelona. El 30 de novembre, en una escalada de la seva acció, van escenificar les conseqüències d’una agressió militar. Trets, sirenes, taques de sang, un darrere l’altre caient a terra mentre Olivella llegia un text denunciant la indústria de la guerra i la desviació de recursos que exigeix com les principals causes d’agressió a la terra. La campanya “Aturem les guerres” promou la presentació als ajuntaments i altres institucions de mocions contra les guerres com la d’Ucraïna, i a favor de la negociació. A Rubí ja se n’ha aprovat una, mentre que se’n preparen a Girona i Banyoles. Així mateix, la campanya promou la formació d’agrupacions civils d’autodefensa no violenta com a alternativa a la defensa militar.