La persona de Jesús no ha deixat indiferents tants milers d’homes i dones, des del dia de la seva primera manifestació fins als nostres temps. Els Evangelis en són un clar testimoni: són molts d’entre els qui el van conèixer personalment que s’oposaren a ell; molts els qui s’enfrontaren amb ell; multituds els qui el seguiren durant la seva vida entre els homes; força els qui en quedaven admirats i sorpresos; alguns els qui, agraïts, vessaren la seva sang per confessar-ne la divinitat. Només una, «Maria de Natzaret va concebre per obra de l’Esperit Sant aquell que salva dels pecats el seu poble», com l’àngel del Senyor va anunciar a sant Josep, l’espòs promès a Maria.

Aquets darrers dies d’Advent, l’Església l’ha invocat com a Saviesa de l’Altíssim, Senyor, Arrel de Jesè i Clau de David, Orient, Rei i Emmanuel, capaç de venir per ensenyar-nos el camí de la prudència, per redimir-nos amb el poder del seu braç, per alliberar-nos i treure de la presó els condemnats que viuen a la fosca i a les ombres de la mort, per il·luminar els qui viuen a la fosca, per salvar l’home que va formar del fang, en una paraula, per salvar-nos. En efecte, el Senyor Jesús no va conviure entre els homes frustrant l’esperança, sinó fent-la néixer allí on havia mort. L’esperança, no ja de les petites coses humanes, sinó l’esperança del sentit, del sentit ple de la vida; l’esperança de la victòria total sobre el mal i la mort, el pecat i la buidor, que anihilen la vida dels homes; l’esperança, sobretot, d’una vida nova i plena, que iniciada ja aquí, a la terra, s’estén més enllà de tota mort. Aquesta és l’esperança que el Senyor ha sembrat entre nosaltres, gràcies a la seva resurrecció d’entre els morts. I el fonament d’aquesta esperança ens el dóna la certesa que Jesús, fill de Maria, del llinatge de David, és el Déu que és amb nosaltres. Només perquè Jesucrist, de Déu com era, s’ha fet home per nosaltres, ha conviscut entre els homes, ha mort i ha ressuscitat per nosaltres —tal i com celebrem en cada eucaristia—, la condició humana pot viure sota el signe de l’esperança de la seva salvació i de la seva redempció definitiva. Tot home i tota dona que anhelen una vida plena i plena de sentit, poden trobar en Crist, aquell qui és capaç de respondre en plenitud al seu insaciable desig.

A les portes del Nadal, confiem amb totes les nostres forces en el Senyor que vol venir de nou a les nostres vides i abandonem-nos-hi esperançats. Oh Emmanuel, rei i legislador nostre, esperança i salvació de les nacions, veniu a salvar-nos, Senyor, Déu nostre. Veniu Senyor Jesús!